Síguenos en Twitter Síguenos en Facebook Canal de vídeos de NoticiasLinkedInWhatsapp

Una sentència condemna a l'assegurança a indemnitzar amb 6.000 euros a una pizzeria per paralització de l'activitat

La decisió de l'Audiència Provincial de Girona està generant polèmica, ja que no té en compte una clàusula limitativa que figura en les condicions generals de la pòlissa i que exclou la cobertura si es produeixen com a causa de “limitacions o restriccions imposades per qualsevol organisme o autoritat pública”

Una sentència de l'Audiència Provincial de Girona del passat 3 de febrer està generant inquietud entre les companyies davant la possibilitat que sigui el detonant d'una allau de possibles reclamacions per paralització de l'activitat o pèrdua de beneficis a causa del confinament decretat pel Govern durant la primera onada de la Covid.

L'origen d'aquesta preocupació és la decisió del tribunal que condemna a l'asseguradora a pagar 6.000 euros als propietaris de la pizzeria Bella Napoli per les pèrdues que li va ocasionar el tancament del seu negoci a causa de la pandèmia. El doctor en Dret Josep Lluís Fernández, assessor jurídic del Col·legi, recorda que aquesta sentència “no és constitutiva de jurisprudència estricta”. No obstant això, “és un precedent persuasiu de jurisprudència menor, que pot no ser seguit per qualsevol altre tribunal”, aclareix Fernández.

El passat 20 de novembre, el Jutjat número 2 de Girona en primera instància va donar la raó a la companyia. Els propietaris de la pizzeria van recórrer aquesta decisió. La base de la seva reclamació va ser que la pòlissa contractada contemplava la cobertura de pèrdua de beneficis i fixava una compensació de 200 euros diaris durant un màxim de 30 dies en el cas que el negoci de veiés obligat a tancar. L'assegurança es va contractar el 13 de febrer de 2020 i estava al corrent de pagament, segons estableix l'acte judicial.

Amb la cloenda total dels negocis de restauració que les autoritats van decretar durant la primera onada de la pandèmia, la pizzeria de Girona va romandre tancada durant 30 dies. Els propietaris van reclamar a l'asseguradora el pagament de la compensació. La companyia va rebutjar la petició argumentant, segons recull la sentència definitiva que “en cap lloc de la pòlissa es diu que es cobreixin les despeses de paralització derivats d'una resolució governamental a causa d'una pandèmia”.

Aquest argument va servir perquè, en primera instància, el tribunal donés la raó a la companyia asseguradora. No obstant això, el jutge Fernando Lacaba Sánchez, que durant 19 anys va ocupar la presidència de l'Audiència Provincial de Girona, es va decantar per donar la raó al recurs presentat per l'assegurada.

El magistrat Lacaba estableix clarament que “la qüestió a resoldre és eminentment jurídica i consisteix a determinar si la paralització d'un negoci de restauració a conseqüència de la legislació estatal dictada per la pandèmia del COVID-19, està o no coberta en el concret segur analitzat”. El jutge afirma en la sentència que sí i l'argumenta assegurant que “ens trobem davant una clara limitació dels drets de l'assegurat en un contracte d'adhesió”.

En un altre moment de l'acte, el jutge considera que donar la raó a l'asseguradora “seria tant com restringir la cobertura esperada per l'assegurat, deixant desnaturalitzada la paralització del negoci cobert, en principi, pel segur contractat”.

Assessorar els col·legiats

Davant la situació generada per aquesta sentència, el Col·legi de Barcelona, en col·laboració amb el Consell General, està analitzant les possibles conseqüències amb el propòsit de proporcionar als col·legiats l'assessorament necessari per a poder atendre correctament les consultes dels assegurats.

En aquest sentit, i en opinió del Dr. Fernández, “la sentència conté un aspecte que al meu entendre és erroni o no està degudament fonamentat”. L'assessor del Col·legi explica que la decisió del jutge “oblida per complet” que la pòlissa contenia la següent limitació: “no cobrim les pèrdues produïdes, causades, derivades o resultants de limitacions o restriccions imposades per qualsevol organisme o autoritat pública, o per qualsevol altre cas de força major...”.

Fernández explica, en una nota tècnica elaborada per als col·legiats de Barcelona, que la sentència “no argumenta perquè no considera que la clàusula sigui aplicable al sinistre analitzat, quan realment els és i és suficient per a deixar-ho sense cobertura”.

Amb tot, l'assessor legal aprofundeix en la qüestió i es refereix al fet que la clàusula limitativa consta en el condicionat general i no el particular “com exigeix l'última jurisprudència per a considerar-la vàlida”. Alternativament, una recent sentència del Tribunal Suprem del 2 de març de 2020, determina que “quan en les condicions particulars es diu acceptar les clàusules limitatives inserides en les condicions generals, aquestes han de ser signades”. No obstant això, en aquest cas, la sentència especifica que no estan signades.

Com a conclusió, el doctor Fernández manifesta que la fonamentació de la sentència “és correcta en part i aquest valor no vinculant és útil per a donar suport a la idea que la cobertura de paralització d'activitat/pèrdua de beneficis és aplicable i extensiva a la paralització derivada de l'estat d'alarma motivat per la Covid”. Amb l'excepció que la pòlissa, com clàusula limitativa, “s'exclogui la paralització derivada de pandèmia o similar”. Alguna cosa que succeïa en el cas de Girona però que “ha estat incomprensiblement oblidat en la sentència”.

Entitats col·laboradores

Col·legi de Mediadors d'Assegurances de Barcelona

Passeig de Sant Joan, 33.

08010 Barcelona

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Telèfon: 932153223