La política d’incentius fiscals ha disparat les vendes, però resulta difícil de sostenir
La descarbonització canviarà la mobilitat en tot el planeta. El cas de Noruega és l’exemple més clar de com els incentius fiscals i les ajudes han aconseguit transformar el parc mòbil d’un país que, curiosament, deu bona part de la seva riquesa al petroli.
Mentre que en la resta dels països europeus el cotxe elèctric no acaba d’enlairar i té una quota de mercat gairebé anecdòtica, en la majoria dels casos, Noruega està transformat el seu parc mòbil amb xifres que donen un protagonisme absolut al vehicle elèctric. L’objectiu és que en 2025 ja no es venguin en aquest país cotxes que funcionin amb combustibles fòssils.
La dada més recent indica que el 97% dels cotxes que es venen a Noruega són endollables, segons un informe de Bloomberg NEF. De fet, el 80% són exclusivament elèctrics. Cap altre país s’acosta a aquestes xifres. A Espanya, la dada se situa al voltant de l’1% del total de vendes.
Els magnífics resultats obtinguts per Noruega estan íntimament vinculats a una política d’incentius posada en marxa per les autoritats del país. Els vehicles elèctrics no pagaven IVA (25%), fet que millora la seva competitivitat en relació als de combustió. D’altra banda, fins a 2017 no pagaven peatges i, fins i tot, poden utilitzar el carril bus per a evitar embussos, a més de disposar d’aparcaments gratuïts. No trobaríem un cas similar a Europa el que ha fet que més del 12,1% dels vehicles que circulen per Noruega avui siguin elèctrics.
No obstant això, el revers d’aquesta situació, és una caiguda en la recaptació d’impostos que està provocant que el Govern noruec hagi eliminat o reduït alguns dels incentius. Suïssa i Alemanya també estan estudiant una reducció progressiva a les mesures d’estímul als vehicles amb motorització elèctrica.
Per als Governs l’impacte d’aquestes ajudes en els seus ingressos no sols es concentra en la reducció en el moment de la compra o en el pagament d’altres impostos durant la vida del vehicle. Cal sumar també la pèrdua d’ingressos a través dels ingressos que graven els combustibles fòssils i que representa el 43% del preu del litre de gasolina i el 38% en el cas del gasoil.
Davant aquesta situació, els Governs, compromesos amb el medi ambient, es mouen en el difícil equilibri d’incentivar el desenvolupament dels vehicles elèctrics i aconseguir que aquestes mesures no desestabilitzin més les finances públiques.
Malgrat tot, el desenvolupament del vehicle elèctric és imparable. Un fet que també afectarà l’assegurança, ja que aquests vehicles tenen algunes particularitats en les cobertures relacionades especialment amb les bateries. La indústria asseguradora també haurà d’estar atenta a l’evolució dels seus productes per a ajustar-se a la transformació cap a un parc mòbil elèctric.
