Quan un assegurat omet una informació o comet un error en declarar un antecedent de salut, no allibera de manera automàtica a la companyia asseguradora per a denegar el corresponent pagament de la indemnització. Segons informa L’Economista, el Tribunal Suprem, en sentència de 7 de juliol de 2025, ha aclarit aquesta qüestió i ha dictaminat que “perquè la falta de declaració d’un antecedent de salut eximeixi a l’asseguradora del pagament, no n’hi ha prou amb una inexactitud menor o amb dol greu per part de l’assegurat, sinó que és imprescindible que existeixi una relació causal directa i decisiva entre la dada omesa i el risc assegurat, és a dir, el sinistre”.
El magistrat i ponent Almenar Berenguer, assenyala, segons la citada publicació, que “només si l’assegurat actua amb dol. ocultant deliberadament la malaltia, o amb culpa greu, com una negligència significativa, no un simple descuit, l’asseguradora podria quedar exonerada de pagar”. En el seu text, el ponent adverteix que “fins i tot en aquests casos, la inexactitud ha de ser rellevant per al contracte d’assegurança. Per exemple, si la malaltia o omissió era determinant perquè l’asseguradora acceptés o calculés el risc, sí que es consideraria que afecta la cobertura”.