Amb l’arribada de la Setmana Santa, un dels períodes vacacionals més importants de l’any, torna també una inquietud recurrent: la seguretat a la llar durant les absències prolongades. L’estudi “Seguretat en edificis i habitatges”, elaborat per Grupo Mutua Propietarios, dibuixa un escenari clar: la preocupació dels espanyols per robatoris i ocupacions és elevada… però les mesures de protecció encara no estan a l’altura.

Hi ha por davant l’augment de robatoris i ocupacions d’habitatges registrats arreu del país. Les dades de l’informe reflecteixen una sensació de vulnerabilitat significativa:

• Un 37% dels espanyols tem l’ocupació il·legal del seu habitatge
• Un 36% manifesta preocupació per patir un robatori

Tot i que els robatoris amb força han disminuït un 8,3%, continuen sent una realitat rellevant, amb més de 74.000 casos registrats el 2025.

En aquest context, la Setmana Santa esdevé un moment especialment sensible. Els habitatges buits durant diversos dies augmenten l’exposició al risc, i això es tradueix en dades concretes: en els darrers cinc anys, el 5% dels espanyols ha patit un robatori o un intent de robatori.

L’estudi també revela diferències importants segons el tipus d’habitatge:

• En cases de més de 180 m², la incidència puja fins al 8%
• En habitatges unifamiliars arriba al 7%, davant del 4% en edificis
• En immobles d’una sola planta, la preocupació s’enfila fins al 55%

Pel que fa a l’ocupació, tot i ser menys freqüent, tampoc és residual:

• Un 1% dels espanyols afirma haver-la patit
• Augmenta fins al 3% en llars amb ingressos més baixos
• I fins al 2% en habitatges petits (menys de 60 m²)

A més, el temor és més elevat a les ciutats mitjanes, on arriba al 40%.

Més consciència… però protecció insuficient

Malgrat aquesta preocupació, l’adopció de mesures de seguretat continua sent desigual.

Les solucions més esteses són:

• Portes de seguretat (68%)
• Finestres amb pany (35%)
• Videoporters (33%)
• Panys avançats (32%)

No obstant això, crida l’atenció el baix nivell d’implantació de sistemes més complets: només el 26% de les llars disposa d’una alarma connectada.

Això sí, hi ha diferències clares:

• Els habitatges grans concentren més sistemes avançats (fins a un 49% amb alarmes)
• Els edificis més nous incorporen més mesures de sèrie
• Els habitatges unifamiliars estan més protegits en accessos com finestres

Quan es pregunta als ciutadans per la seguretat del seu entorn:

• Els edificis obtenen un 5,5 sobre 10
• Els habitatges arriben a un 6,4

La percepció millora amb el nivell d’ingressos, fet que evidencia una bretxa clara: la seguretat també depèn de la capacitat econòmica.

La gran contradicció: alta preocupació, baixa inversió

Aquí apareix un dels punts més rellevants de l’estudi. Existeix consciència del problema, com ho confirmen aquestes dades:

• El 57% afirma que protegir el seu habitatge li aporta tranquil·litat
• Però el 72% considera difícil assumir el cost de millorar la seguretat
• I només el 39% està disposat a invertir

Aquest desequilibri reflecteix una contradicció de fons entre necessitat i capacitat.

Més enllà de les dades, l’estudi deixa una reflexió interessant: el 47% dels espanyols creu que preocupar-se en excés per la seguretat pot portar a viure amb por. És a dir, la seguretat no és només una qüestió de mesures físiques o tecnològiques, sinó també d’equilibri emocional.

La Setmana Santa no només convida a viatjar o desconnectar. També és una oportunitat per replantejar-se una qüestió essencial: està realment protegit el nostre habitatge quan no hi som? En aquest escenari, el paper de l’assegurança de la llar adquireix una rellevància especial. No només com a cobertura davant robatoris o danys, sinó com a part d’una estratègia més àmplia de prevenció i tranquil·litat.

Perquè, al final, protegir la llar no és només una qüestió de seguretat… sinó de qualitat de vida.