Les persones amb episodis d’ansietat comparteixen sovint determinats trets que socialment es consideren positius, com la responsabilitat, l’amabilitat o cordialitat i la sensibilitat o empatia. El més sorprenent és que aquests atributs són absolutament necessaris per assolir la tan desitjada proximitat amb el client per part d’agents i corredors d’assegurances. Per això crida especialment l’atenció que la seva sobredimensió pugui derivar en disfuncions que afavoreixin la cronificació de l’estrès i del malestar emocional.

Es tracta, doncs, d’incorporar estratègies adequades d’autoregulació emocional tan bon punt apareguin símptomes de “crisi d’ansietat”, com ara taquicàrdia o insomni, per petits o lleus que semblin.

Cal, per tant, rebaixar el nivell d’autoexigència: ni hem d’aconseguir sempre la perfecció ni podem arribar a tot. El nostre valor personal i professional depèn del rendiment i de l’excel·lència en el servei al client, certament, però ¿sempre ha de ser així al 100%, amb un control exagerat, una perfecció irracional i la creença que som imprescindibles en tot moment? No, no cal: podem equivocar-nos, podem permetre’ns sentir i podem donar-nos permís per acceptar la nostra pròpia imperfecció. Al cap i a la fi, som éssers emocionals i, per tant, imperfectes.

En definitiva, necessitem acceptar la nostra imperfecció per aprendre a regular les emocions, reduint aquesta sensació d’“hiperresponsabilitat” que sovint ens autoimposem com una creença irracional de perfecció professional.

Per tant, acceptar-se i reconèixer-se vulnerable, amb determinades imperfeccions, és el primer pas cap a una autoestima ben dimensionada i cap a l’eliminació de l’estrès continu que genera crisis i episodis d’ansietat descontrolats.

Keep Calm and…! Completa la teva frase.

Un article de Josep Gendra, assessor del Col·legi.

Text