El sector energético y el asegurador reclaman una respuesta pública ante el riesgo de los grandes apagones

La gran apagada del 28 d’abril de 2025 ha obert un debat que va molt més enllà de la investigació sobre les seves causes. Quan és a punt de complir-se un any del zero elèctric que va deixar sense subministrament bona part de la península Ibèrica, els sectors energètic i assegurador coincideixen que una apagada d’abast nacional planteja un problema que difícilment es pot resoldre únicament a través del mercat privat.

El debat apunta directament al Consorci de Compensació d’Assegurances. El sector assegurador considera que els grans apagons poden convertir-se en un risc sistèmic i reclama analitzar si l’actual model de col·laboració publicoprivada s’ha d’adaptar per donar resposta a aquest tipus d’escenaris.

La qüestió no és menor. Segons estimacions de la CEOE, l’apagada de 2025 va generar pèrdues properes als 1.600 milions d’euros. I, tot i que la interrupció del subministrament es va prolongar aproximadament durant dotze hores, l’impacte econòmic va ser molt desigual i va afectar especialment les activitats que depenen de la continuïtat del subministrament elèctric i de la cadena de fred.

Un risc impossible de diversificar

El director executiu de Munich Re a Espanya, Tim Jehnichen, considera que una apagada d’aquesta magnitud encaixa en la categoria de «risc sistèmic». L’assegurança tradicional, explica, està dissenyada per fer front a esdeveniments aleatoris i localitzats. En canvi, una fallada elèctrica generalitzada provoca una acumulació simultània de danys en nombrosos sectors i territoris.

El problema és, precisament, la impossibilitat de diversificar el risc. Quan un mateix esdeveniment afecta alhora milions de persones i milers d’empreses, el model assegurador es troba davant una concentració de sinistres que dificulta que el mercat privat pugui absorbir-ne el cost.

Des d’aquesta perspectiva, el sector defensa que una gran apagada podria constituir un àmbit natural d’actuació del Consorci de Compensació d’Assegurances. No obstant això, la mateixa indústria reconeix que caldria dissenyar un marc normatiu específic i diferent dels models actuals.

El Consorci, al centre del debat

Actualment, el Consorci indemnitza els danys provocats pels riscos extraordinaris definits legalment, sempre que existeixi una assegurança vigent sobre els béns o les persones afectades. El seu àmbit d’actuació inclou determinats fenòmens naturals i fets de caràcter polític o social, però una apagada generalitzada no figura com a risc extraordinari específic. De fet, després de l’apagada de l’abril de 2025, la cobertura dels danys va quedar condicionada a les garanties de cada pòlissa i a l’eventual responsabilitat de les companyies elèctriques.

La reclamació del sector planteja, per tant, una qüestió de fons: hauria d’adaptar Espanya el seu sistema de protecció davant de grans fallades sistèmiques de la xarxa elèctrica?

La pregunta arriba en un moment en què les asseguradores també afronten una onada de reclamacions i accions de recobrament relacionades amb l’apagada. Occident, per exemple, prepara una reclamació judicial per les indemnitzacions abonades a prop d’11.000 clients afectats pel zero elèctric. Paral·lelament, grans empreses industrials també han anunciat reclamacions per pèrdues milionàries.

La transició energètica afegeix complexitat

El debat assegurador es produeix, a més, en ple procés de transformació del sistema energètic. El creixement de les energies renovables, la interdependència de les xarxes i la necessitat d’integrar noves fonts de generació estan modificant el mapa de riscos.

Experts consultats per EFE apunten a una possible desalineació entre el creixement de la capacitat renovable i la inversió en xarxes i sistemes d’emmagatzematge. El repte ja no consisteix només a avançar en la descarbonització, sinó també a garantir un sistema energètic prou robust i flexible per absorbir pertorbacions extremes.

Aquesta transformació també té implicacions per al sector assegurador. Les companyies estan revisant les condicions de cobertura de determinats riscos. En sectors com l’alimentació, per exemple, les asseguradores exigeixen en alguns casos períodes de carència de fins a 72 hores per cobrir els béns refrigerats, fet que obliga moltes indústries a reforçar els seus sistemes de suport i a disposar de grups electrògens.

De tenir un pla a posar-lo a prova

La gran apagada també ha posat de manifest la necessitat que les empreses revisin els seus plans de continuïtat de negoci. El sector assegurador adverteix que no n’hi ha prou amb disposar d’un document de contingència.

El veritable repte és provar aquests plans i comprovar que poden funcionar en un escenari real d’interrupció prolongada del subministrament elèctric. El nivell de preparació de les empreses és molt desigual i, en molts casos, encara existeix una distància considerable entre identificar un risc i estar realment preparat per afrontar-lo.

Per al sector assegurador, el debat sobre els grans apagons planteja una reflexió de fons. El sistema energètic està canviant i, amb ell, apareixen riscos que no encaixen fàcilment en les categories tradicionals de l’assegurament.

La qüestió que continua oberta és si el mercat privat serà capaç de respondre per si sol a aquests nous escenaris o si, com ja succeeix amb determinats riscos extraordinaris, caldrà reforçar els mecanismes de col·laboració publicoprivada.

La gran apagada de 2025 ha servit d’avís. La pròxima gran crisi sistèmica podria tenir un cost molt superior.