Una recent sentència del Tribunal Suprem, de 25 de novembre de 2025, ha determinat la possibilitat que l’entitat asseguradora pugui repercutir contra el seu agent exclusiu pels perjudicis derivats de la seva actuació negligent, a la llum de la normativa actual de distribució d’assegurances.

Segons el Tribunal Suprem, l’article 143.1 de la Llei 3/2020 no exclou la responsabilitat civil professional davant de la mateixa asseguradora amb la qual s’ha subscrit el contracte d’agència, ja que se centra a regular una garantia de protecció de l’assegurat, deixant la regulació de les relacions internes entre agent exclusiu i asseguradora al contracte d’agència celebrat entre les parts.

Tot i que l’assegurança de responsabilitat civil no és obligatòria per als agents d’assegurances exclusius, és altament recomanable, especialment en aquells casos en què el contracte d’agència inclogui clàusules que obliguin l’agent exclusiu a indemnitzar la seva asseguradora quan l’incompliment de les obligacions contractuals de l’agent causi perjudicis, així com pels actes de gestió dels seus col·laboradors.

La sentència del tribunal conclou que la legislació aplicable a la mediació no impedeix la repetició d’accions o la reclamació de l’entitat asseguradora davant l’agent d’assegurances exclusiu per actuacions dins de la seva responsabilitat civil professional, sinó que, amb la finalitat exclusiva de protegir el client, es limita a fer responsable l’asseguradora dels danys que l’actuació negligent de l’agent o dels seus col·laboradors hagués pogut ocasionar, sense perjudici de la facultat de repetir o exercitar les accions que corresponguin contra l’agent.

Aquesta sentència obre un camí que ha de captar l’atenció dels agents exclusius, que es poden veure obligats a indemnitzar l’assegurador per un incompliment o negligència que hagi causat perjudicis a aquesta entitat.