Durant l’any 2024 vam tenir l’ocasió de presenciar el debat jurídic, en forma de doctrina i jurisprudència contradictòries, sobre si els vehicles dels agents d’assegurances es podien considerar equiparables els dels agents comercials, pel que fa a la seva afectació al 100 % a l’activitat econòmica de l’agent, i per tant, la plena deducció de les despeses relacionades amb aquest, tal com el Reglament de l’impost de la renda de les persones físiques estableix a l’article 22.

Mentre els Tribunals Superiors de Justícia d’Astúries i Galícia han entès que aquest article és inaplicable als vehicles dels agents d’assegurances, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha mantingut un criteri diferent. Aquesta discrepància entre tribunals és un dels motius per els que es va considerar que la qüestió presentava interès casacional objectiu per formar jurisprudència per part del Tribunal Suprem.

Doncs bé, una vegada admès a tràmit el recurs de cassació en relació amb aquest assumpte, la sentència del Tribunal Suprem de 25 de novembre del 2024 aborda la qüestió de si els agents d’assegurances poden ser considerats una subespècie dels agents comercials a efectes fiscals, específicament en relació presumpció d’afectació de vehicles a l’activitat econòmica.

Un article d’Ángel María Ceniceros (Soci Àrea Fiscal) de FLM EXPERTS

Email: assessories@elcol-legi.org