Els Col·legis de Mediadors han sortit, una vegada més, en defensa de la professió davant d’un nou exemple de males pràctiques en la comercialització de productes asseguradors.El Consejo General de Mediadores s’ha dirigit a ABANCA i a la Direcció General d’Assegurances reclamant que es posi fi a les males pràctiques detectades en el procés de venda de pòlisses d’assegurances. Les cartes adreçades a ambdues entitats tenen l’origen en l’enviament, per part de ABANCA, de missatges a mòbils de clients en període de renovació de les pòlisses.

Els missatges enviats als clients pretenien influir el client davant la imminent renovació de la seva assegurança. Per exemple, un dels missatges deia: “El teu proper rebut de l’assegurança arribarà en els propers mesos. Sabies que hi ha una assegurança de cotxe que pots pagar mes a mes?”. Per al Consejo, aquesta pràctica habitual s’emmarca a les lògiques campanyes promocionals que qualsevol empresa realitza després de rebre autorització expressa dels interessats. Tot i això, recorda que “deixa de ser lícita quan es realitza aprofitant la informació que sobre les dades de venciment i abonament de pòlisses s’obtenen per la domiciliació de rebuts. El tractament de les dades contingudes en els rebuts amb fins comercials o la seva cessió a altres empreses de ABANCA, només seria possible amb el consentiment previ de l’interessat, ”.

En el cas de la propietària d’una corredoria d’assegurances de Pontevedra que va rebre el missatge coincidint amb el període de renovació de la pòlissa, “ni li consta, ni, per la seva pròpia activitat, hauria donat consentiment, llevat que s’hagués inclòs subreptíciament en una autorització genèrica, que no sembla el cas”, sosté el Consejo General.

Els Col·legis de Mediadors, com a úniques corporacions de dret públic del sector i representants de la Mediació, denuncien des de fa anys algunes males praxis que es produeixen a la banca en el procés de comercialització d’assegurances. Una situació innecessària i il·legal que ha obligat el Consejo ha donat suport al voltant d’un centenar de demandes, algunes de les quals han acabat amb sentències condemnatòries per a l’entitat bancària. El Consejo recorda que “creiem en la lliure competència sota les mateixes regles i estem obligats a denunciar una situació que, d’acord amb els criteris ESG de ABANCA, esperem cessament totalment”.

Un altre exemple d’aquestes pràctiques il·lícites ha quedat de manifest en una nova sentència contrària a la banca per l’existència de males pràctiques en la comercialització d’assegurances, fet denunciat múltiples vegades tant pel Col·legi com pel Consejo General de Colegios de Mediadores. En aquest cas, Caixabank ha estat condemnat pel Jutjat número 2 de Lebrija a tornar l’import de la prima d’una assegurança de vida, recalcular el quadre d’amortització del préstec hipotecari i assumir els interessos generats i les costes processals derivades del procediment judicial, ja que és considerada abusiva la inclusió d’una pòlissa de vida en un contracte.

El Consejo General de Mediadores ha indicat que aquesta sentència “posa de manifest la persistència de pràctiques abusives de la banca que segueix acumulant condemnes malgrat les recomanacions i les exigències de Banc d’Espanya i del Govern”.

La sentència assenyala que els clients afectats “van subscriure l’assegurança sense haver tingut l’opció de decidir si desitjaven contractar l’assegurança en qüestió o no, imposada de manera unilateral per l’entitat bancària”. La sentència ha tingut en compte que, tot i que al contracte no s’especificava de manera clara que l’assegurança era obligatòria, a la pràctica era una exigència inclosa en un formulari prèviament redactat per contractar l’assegurança i que el client havia de signar obligatòriament.

La signatura d’aquesta condició es va fer a les oficines de Caixabank abans de formalitzar l’escriptura pública del préstec hipotecari. El banc actuava com a prenedor i com a beneficiari de la pòlissa, mentre que el prestatari únicament actuava com a assegurat, cosa que limitava clarament la capacitat del client per decidir sobre la contractació del producte.

Per al jutge, la clàusula d’assegurança de Vida constituïa una condició general de la contractació. Aquesta consideració és conseqüent amb la doctrina del Tribunal Suprem que estableix que perquè una clàusula sigui considerada com una condició general de contractació, ha de reunir diversos requisits, com ara ser imposada per una de les parts, estar redactada amb la finalitat de ser inclosa en diversos contractes similars i no ser fruit d’una negociació prèvia entre les parts. La sentència confirma que aquests requisits es van complir en aquest cas, cosa que va portar el tribunal a declarar abusiva la clàusula esmentada.