La Llei de Contracte d’Assegurança data de 1980 i és actualment la llei mercantil més antiga de l’ordenament jurídic espanyol, tot i els canvis experimentats al mercat assegurador i les seves pràctiques de contractació. Per aquest motiu, diferents protagonistes del sector, com UNESPA, el Consejo General de Colegios de Mediadores de España, Adecose i d’altres llencen idees i propostes d’actualització i adequació de la Llei i la nova situació i pràctiques del sector.

Una de les possibles modificacions afectaria als terminis de prescripció de les reclamacions d’assegurança, escurçant-se notablement (es valora reduir a sis mesos la prescripció de les reclamacions derivades de contractes d’assegurança de danys i a un any la responsabilitat civil).

• Es valora exigir la signatura expressa de l’assegurat a les exclusions de la pòlissa, i la signatura digital per a totes les contractacions d’assegurança.
• Es valora així mateix pactar unes cobertures mínimes obligatòries per a les assegurances de la llar.
• Es valora també el dret de desistiment contractual reduint-lo a catorze dies, amb excepcions d’assegurances de viatge o esdeveniments (si aquest ja ha començat), i a les pòlisses de salut amb preexistències declarades.
• Es valora per últim la possibilitat d’exigir obligatòriament la signatura electrònica obligatòria per a la contractació d’assegurances, declarant nul·les les contractacions que no es facin per aquest medi.

Però quedi clar que tot l’anterior són valoracions i propostes, que hi poden haver més o menys propostes finals, i que en tot cas no hi ha cap llei publicada encara que les declari en vigor.