En els últims anys, la salut mental en el treball ha cobrat una importància creixent a causa dels efectes negatius que l’estrès i l’esgotament poden tenir en els empleats i en la productivitat de les organitzacions. Segons un informe de Deloitte, els problemes relacionats amb el benestar, la productivitat i l’esgotament han augmentat significativament. La mala salut mental i l’estrès laboral representen més de la meitat de l’absentisme laboral, la qual cosa es tradueix en costos de fins a 1 bilió de dòlars en pèrdua de productivitat en l’àmbit global.

Malgrat aquesta realitat, el 72% dels responsables de Recursos Humans no tenen una estratègia per a combatre aquestes malalties i mantenir la salut mental en el treball. La raó principal és que les empreses solen reaccionar a incidents interns o experiències negatives en lloc d’implementar mesures proactives i preventives. La percepció general és que l’ansietat, la depressió i l’estrès són assumptes privats que els empleats han de manejar fora de l’entorn laboral.

Un estudi de Google sobre l’acompliment en equips va revelar que aquells amb millor acompliment van esmentar la seguretat psicològica com una prioritat. Això subratlla la importància de crear un ambient de treball on els empleats se sentin assegurances per a expressar les seves preocupacions i buscar ajuda sense por de repercussions.

L’Oficina Internacional del Treball (OIT) defineix els factors psicosocials en el treball com les interaccions entre el treball, el medi ambient, la satisfacció laboral i les condicions organitzacionals, així com les capacitats i necessitats del treballador. Aquests factors poden influir en la salut, el rendiment i la satisfacció en el treball.

Els factors psicosocials inclouen les condicions i el medi ambient de treball, factors individuals del treballador i factors externs que afecten el treballador fora del lloc de treball. Aquests factors poden classificar-se en factors del treball (medi ambient, tasques i condicions organitzacionals) i factors del treballador (capacitats, necessitats, cultura i vida privada).

Els riscos psicosocials són factors organitzacionals i psicosocials disfuncionals que provoquen respostes d’inadaptació, tensió i estrès. Aquests riscos poden afectar negativament la salut i el benestar del treballador i desencadenar tensió i estrès laboral. La complexitat d’aquests factors radica en el fet que les variables de l’entorn laboral, juntament amb les percepcions i experiències del treballador, actuen com a mediadors.

La classificació dels riscos psicosocials inclou característiques de la tasca (quantitat de treball, monotonia, ritme de treball), estructura de l’organització (competències, jerarquia, comunicació), característiques de l’ocupació (disseny del lloc de treball, salari, estabilitat) i característiques de l’empresa (grandària, activitat, ubicació).

Els principals riscos psicosocials identificats són l’estrès laboral, la violència en el treball, l’assetjament laboral i sexual, la inseguretat contractual, el burnout, el conflicte treball o família i el treball emocional. El burnout, en particular, és un estat d’esgotament físic, emocional i mental causat per l’estrès crònic en el treball.

Per a abordar aquests riscos, és crucial que les organitzacions desenvolupin estratègies proactives i preventives que incloguin la promoció de la salut mental, la creació d’un ambient de treball segur i el suport als empleats en la gestió de l’estrès i l’esgotament. Només així es podrà garantir un entorn laboral saludable i productiu.

Un article de Josep Gendra i Hom, psicòleg, coach i formador. Assessor del Col·legi