En la present nota analitzarem les conseqüències fiscals de les prestacions per indemnitzacions realitzades per les assegurances de vida a favor dels seus beneficiaris, que són variables en funció de qui sigui el prenedor, l’assegurat i el beneficiari de la pòlissa, i les eventuals concurrències de més d’una d’aquestes condicions en una mateixa persona.

El primer cas a analitzar és quan les figures del prenedor i de l’assegurat no coincideixen. Per aquesta raó, en cas de defunció de l’assegurat, no es produeix, en cap cas, el fet imposable en l’ISD, modalitat de successions, per al prenedor. La raó és que, com que el prenedor (contractant de l’assegurança i qui paga la prima) no és l’assegurat, en cas de defunció d’aquest, els drets consolidats no passen a formar part del cabal hereditari de l’assegurat, de manera que no es produeix el fet imposable de la successió a efectes de l’ISD.

Si, a més, el beneficiari és alhora prenedor (per exemple, una esposa que paga una assegurança de vida que cobreixi la contingència per defunció del seu marit), ell mateix percebrà la indemnització sobre part del capital que ha aportat al producte. Per tant, se li generarà un rendiment del capital mobiliari (base imposable de l’estalvi) per la diferència entre el capital percebut i la part corresponent a l’aportació de la qual és beneficiari, a l’escala impositiva següent de l’IRPF.