L’atenció a les persones lesionades en accidents de trànsit continua sent un dels pilars menys visibles, però més rellevants, de la contribució del sector assegurador al sistema sanitari a Espanya. Durant el 2025, les asseguradores van destinar 431 milions d’euros a cobrir aquesta assistència, fet que representa un increment del 8,3% respecte de l’any anterior.

Aquest esforç econòmic es va canalitzar de manera pràcticament equilibrada entre la sanitat pública i la privada. Mentre que els centres públics van rebre 212 milions d’euros, la xarxa privada en va absorbir 219 milions, consolidant un model mixt que permet donar una resposta àgil i eficient a aquest tipus de situacions.

Més enllà de les xifres econòmiques, el volum d’activitat reflecteix la magnitud del servei. Al llarg de l’any es van gestionar més d’un milió d’expedients (1,03 milions), cosa que equival a una mitjana de dues atencions sanitàries per minut. Aquest ritme sostingut evidencia el paper estructural de l’assegurança en la gestió de l’assistència derivada de la sinistralitat viària, garantint la cobertura i la continuïtat assistencial de milers de persones cada dia.

Diferències territorials en l’ús de recursos

L’anàlisi geogràfica mostra una concentració significativa de l’activitat en grans nuclis urbans. Províncies com Barcelona, Madrid i Sevilla lideren el volum de pagaments, reflectint tant la seva densitat de població com la intensitat del trànsit. Tanmateix, també s’observen contrastos rellevants en funció del territori. En algunes províncies, com Terol o Sòria, l’atenció es canalitza gairebé exclusivament a través de la sanitat pública. En canvi, en altres zones com les Balears, l’assistència es recolza majoritàriament en centres privats, que concentren pràcticament la totalitat de la despesa. Aquesta diversitat posa de manifest la capacitat del sistema per adaptar-se a les particularitats de cada regió.

Pel que fa a les persones beneficiàries d’aquesta assistència, els conductors representen el grup majoritari, amb prop del 60% dels casos. Els segueixen els ocupants dels vehicles, mentre que els vianants suposen una mica més d’una desena part de les persones ateses.

Des del punt de vista assistencial, les consultes mèdiques i les urgències concentren la major part de l’activitat. No obstant això, quan s’analitza l’impacte econòmic, les estades hospitalàries adquireixen un pes equivalent al de les urgències, fet que reflecteix el cost associat als casos de més gravetat.

Un model consolidat

El repartiment de la despesa també mostra una evolució en la tipologia de serveis. Les consultes mèdiques continuen sent la principal partida, tot i que perden pes relatiu davant d’altres prestacions més intensives, com les hospitalitzacions o les atencions d’urgència.

En conjunt, aquestes dades confirmen la solidesa d’un model en què el sector assegurador no només cobreix riscos, sinó que actua com un agent clau en el finançament i el sosteniment de l’atenció sanitària vinculada als accidents de trànsit.

Una funció que, tot i que sovint passa desapercebuda, resulta essencial per al funcionament del sistema i per a la protecció de la ciutadania.