El mapa de riscos al qual s’enfronten els administradors i els alts directius a Espanya està canviant a gran velocitat. La pèrdua de dades s’ha convertit en la principal amenaça de cara al 2026 per al 92% dels directius espanyols, un percentatge que supera en 16 punts la mitjana mundial, situada en el 76%.

La dada forma part de l’enquesta «Global Directors and Officers 2026», elaborada per Willis, una firma de WTW, i posa de manifest una transformació profunda en la percepció del risc per part de les persones que ocupen posicions de responsabilitat. Les amenaces operatives i tecnològiques guanyen pes i obliguen els consells d’administració a revisar les seves prioritats.

Després de la pèrdua de dades, els riscos que més preocupen els directius espanyols són la seguretat i la salut, amb un 90%; els ciberatacs, amb un 87%; i els sistemes de control intern, que arriben al 79%. Completen les principals amenaces la vulneració dels drets humans (76%), el suborn i la corrupció (76%) i l’incompliment normatiu (75%).

L’escenari internacional presenta algunes diferències. A escala global, la salut i la seguretat ocupen el primer lloc de la classificació, amb un 77%, seguides de la pèrdua de dades (76%) i els ciberatacs (75%). Els sistemes i controls (66%), l’incompliment normatiu (65%), el suborn i la corrupció (59%) i els riscos geopolítics (59%) completen la llista.

Un mapa de riscos que ja no és el mateix

«El mapa de riscos per als administradors i directius a Espanya ha canviat de manera significativa», assenyala Ulysses Grundey, director de D&O i Risc Reputacional a WTW Espanya. En la seva opinió, els riscos operatius i tecnològics «han pres el relleu» dels financers i societaris.

Aquest canvi té conseqüències directes tant en la gestió interna del risc com en la manera en què s’han de dissenyar les cobertures de protecció dels mateixos directius. El problema és que l’agenda dels consells d’administració no sempre avança al mateix ritme que l’evolució de les amenaces.

Segons l’estudi, els consells espanyols concentren bona part del seu temps en l’estratègia corporativa (62%), el seguiment financer (49%) i les inversions i operacions de M&A (36%). Tanmateix, la ciberseguretat ha perdut presència en l’agenda: passa del 24% el 2025 al 15% el 2026.

El desfasament és encara més evident en dos àmbits considerats grans fonts de risc emergent. La intel·ligència artificial només figura en l’agenda del 5% dels consells, mentre que el risc climàtic ha passat del 19% al 3% en només un any.

Des de WTW apunten a una «adaptació incompleta» de les prioritats dels consells a un entorn que canvia més ràpid que les seves agendes. Els riscos s’identifiquen, però no sempre s’aborden amb la profunditat necessària. I és precisament en aquesta bretxa on poden acabar originant-se molts dels sinistres relacionats amb la responsabilitat d’administradors i directius.

El burnout preocupa més que la salut mental

L’enquesta també revela un perfil singular en matèria de salut i seguretat laboral a Espanya. El burnout se situa com la principal preocupació, amb un 48%, per davant dels horaris de treball (45%) i la salut mental (41%).

El resultat contrasta amb la mitjana mundial, on la salut mental ocupa la primera posició, amb un 40%. També destaca la preocupació per les lesions laborals a Espanya, que arriba al 34%, davant del 18% global.

En relació amb la intel·ligència artificial, els directius espanyols identifiquen com a principals riscos el frau i l’enginyeria social (55%), el fracàs estratègic (45%) i els errors dels models de llenguatge (43%).

Per a Grundey, la IA presenta una doble dimensió de risc. D’una banda, hi ha amenaces operatives directes. De l’altra, apareixen riscos de governança relacionats amb l’absència de marcs de control adequats. Per això, considera que la intel·ligència artificial s’ha convertit en un risc «genuïnament D&O» que ja no pot limitar-se a l’àmbit dels departaments tecnològics.

La geopolítica entra en el mapa d’amenaces

L’evolució dels darrers cinc anys també mostra com ha canviat la percepció del risc. Els ciberatacs van ocupar la primera posició el 2022 i el 2023. Tanmateix, la salut i la seguretat van prendre el relleu el 2024 i el 2025 i mantenen el lideratge el 2026.

La principal novetat d’aquest any és l’entrada dels riscos geopolítics en el grup de les set amenaces prioritàries, amb un 59%.

Les diferències regionals també són significatives. Europa i el Pacífic situen la salut i la seguretat com a principal amenaça, mentre que els ciberatacs lideren al Regne Unit i a Amèrica del Nord. Àsia i Llatinoamèrica identifiquen la pèrdua de dades com la seva principal preocupació. A l’Àfrica, el risc prioritari és l’incompliment normatiu i l’Orient Mitjà situa la salut i la seguretat en el primer lloc, amb el 100% de les respostes.

Són suficients les cobertures D&O?

L’estudi també posa el focus en la protecció dels administradors i els alts càrrecs. Les empreses espanyoles mostren una menor propensió que la mitjana mundial a concedir una indemnització completa als seus directius i persisteixen els dubtes sobre si els límits de les pòlisses D&O seran suficients per fer front a sinistres cada vegada més complexos.

«La pregunta ja no és si les cobertures són adequades, sinó si ho continuaran sent quan realment importin», adverteix Grundey.

El missatge que es desprèn de l’informe és clar: els riscos que poden afectar els administradors i els directius ja no es limiten a l’àmbit financer o societari. La pèrdua de dades, la ciberseguretat, la intel·ligència artificial, la salut laboral o la geopolítica estan redefinint la responsabilitat de les persones que prenen les decisions.

En aquest nou escenari, les organitzacions capaces d’anticipar-se a aquesta transformació i revisar els seus sistemes de control i protecció estaran millor preparades per protegir els seus directius i, al mateix temps, preservar la continuïtat dels seus propis negocis.