Les claus del sandbox per a FinTech i InsurTech

El banc de proves del sistema financer pretén avançar en la transformació digital del mercat i en l’adaptació del marc regulador

El Consell de Ministres celebrat dimarts passat va donar llum verda al projecte de Llei per a la creació d’un entorn de proves per a productes i serveis financers que es coneix com sandbox. Impulsat pel Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital, està previst que aquest banc de proves comenci a funcionar aquest mateix any. Però com és el propòsit d’aquesta iniciativa i com afectarà a sector assegurador?

El sandbox està concebut com un entorn que permeti desenvolupar de manera segura la implementació en el mercat dels projectes tecnològic que aportin innovació tecnològica i valor afegit per als clients i els mercats. Per tant, afecta de ple a les iniciatives de FinTech i InsurTech. La intenció del Govern és que aquesta iniciativa sigui per al sector financer alguna cosa semblança al que són els assajos clínics en l’àmbit sanitari.

Des del Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital es proposa que aquesta mesura contribueixi al procés de transformació digital en el món financer eliminant obstacles reguladors. No obstant això, des del Govern s’assegura que no es violarà ni incomplirà la regulació financera.

El sistema de supervisió és un dels elements clau d’aquesta iniciativa. El Tresor Públic, el Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i la Direcció General d’Assegurances i Pensions són les institucions encarregades de vetllar pel compliment de la normativa reguladora dels projectes seleccionats.

Aquesta és una altra de les característiques del sandbox financer que prepara el Govern i que encara està pendent de la seva tramitació parlamentària. Els participants han de presentar una proposta detallada i superar un procés de selecció.

En la primera fase d’implementació, els promotors que aspirin a participar en aquest banc de proves hauran de presentar la seva proposta a l’Administració. En funció de les característiques del projecte, la responsabilitat de la seva supervisió recaurà en una institució o en una altra.

El procés d’avaluació per a seleccionar els participants se centrarà, en primer lloc, en l’aportació tecnològica i el valor afegit de cada proposta. La iniciativa està oberta a projectes internacionals i tot apunta al fet que hi haurà dues rondes de selecció al llarg de l’any. 

Després de determinar les condicions del període de proves i mesurar els resultats obtinguts, els reguladors analitzaran si en el cas que existís alguna barrera reguladora al desenvolupament del projecte aquesta haurà de suprimir-se. Serà el supervisor el que haurà de decidir si el projecte ofereix el valor afegit i la seguretat suficients per a recomanar un canvi en la normativa. 

Des d’Afers Econòmics consideren que el banc de proves aporta un plus de seguretat i garantia i que molts promotors poden estar interessat en què els seus projectes participin, encara que en el seu cas no existeixi cap barrera reglamentària.

Pel que fa a la seguretat dels clients dels projectes que participin en el sandbox, el Govern assegura que hauran de donar el seu consentiment. Per part seva, els promotors han d’acreditar que disposen de les garanties necessàries per a fer front a possibles indemnitzacions per danys i perjudicis. D’altra banda, els usuaris sempre poden acudir als serveis de reclamacions dels supervisors. 

El primer país de la Unió Europea (UE) a posar en marxa el mecanisme del sandbox va ser el Regne Unit en 2015. Amb la sortida dels britànics de la UE, Espanya serà el primer dels ‘grans’ a llançar aquesta iniciativa. Holanda, Dinamarca, Polònia, Lituània i Suïssa ja disposen d’un entorn de proves, mentre que Hongria està desenvolupant un projecte. Pel contrari, França va descartar fa temps desenvolupar el seu propi sandbox.