Cristina González, advocada d’ARAG, ens explica els drets dels treballadors que pateixen un deteriorament de la seva salut després de patir el coronavirus

Molts treballadors estan patint seqüeles com a conseqüència d’haver donat positiu en COVID-19. Aquestes han pogut afectar a alguns dels seus òrgans, com ara pulmons, cor, ronyons, fetge, cervell o aparell motor. Si algunes d’aquestes afeccions no milloressin del tot, podrien ser considerades com malalties permanents de la malaltia. ¿Es podria cobrar una pensió arran d’això?

Seqüeles i dret a cobrar una pensió mensual vitalícia

Encara és aviat per determinar si les seqüeles generades per la malaltia de COVID-19 poden donar lloc a el reconeixement d’un grau d’incapacitat laboral permanent per part de la Seguretat Social i, per tant, que un treballador tingui dret a cobrar una pensió mensual vitalícia. Caldrà estar a l’espera de com ho van a anar resolent els nostres jutjats en aquest sentit. Aquesta situació es donaria si la Seguretat Social denegués una incapacitat permanent a un treballador que les seqüeles, ja siguin anatòmiques o funcionals, suposin una veritable disminució o anul·lació de la seva capacitat per treballar.

Més difícil serà demostrar l’existència de la síndrome de fatiga crònica, que sembla que també pot ser una seqüela derivada de l’COVID-19. Avui dia ja és difícil que l’Administració reconegui aquesta malaltia com una incapacitat laboral permanent, devent en molts casos acudir als tribunals per al seu reconeixement. De fet, ja hi ha sentències recents que reconeixen aquesta malaltia de difícil diagnòstic com a causa d’una invalidesa laboral permanent per la Seguretat Social.

A l’espera de la jurisprudència

Malgrat no tenir encara jurisprudència consolidada per la recent aparició d’aquesta malaltia, la veritat és que sí que hi ha paral·lelismes amb altres malalties, el que segurament portarà a que els nostres tribunals fallin a favor de el reconeixement d’un grau d’incapacitat permanent per a molts treballadors, el estat de salut ha quedat afectat permanentment pel coronavirus, apunta Cristina González, advocada d’ARAG.

Graus d’incapacitat i prestació a cobrar

Depenent de les seqüeles que queden després d’haver donat positiu per coronavirus i de com afecten aquestes al treballador, la incapacitat pot ser declarada, segons el seu grau, com parcial, total, absoluta o gran invalidesa.

El reconeixement d’un grau o un altre d’incapacitat variarà en funció de la limitació que la malaltia hagi deixat al treballador per al desenvolupament de la seva activitat professional. Depenent del grau reconegut la quantia de la prestació serà major o menor.

1. Incapacitat permanent parcial

Estaríem davant d’una incapacitat permanent parcial quan el treballador pateix una disminució no inferior a l’33% en el rendiment normal per a la seva professió habitual, però sense impedir-li la realització de les tasques fonamentals de la mateixa. Un cop se li reconegui aquest tipus d’incapacitat, el contracte laboral no s’extingeix, ja que el treballador es reincorporarà al seu mateix lloc de treball. Si la seva incapacitat afecta el desenvolupament de les tasques fonamentals, l’empresa haurà de reubicar-lo en un altre lloc de treball, tenint en compte la limitació que pateix. Si no és possible aquesta recol·locació, l’empresa pot reduir el salari de treballador en un 25%. L’import de la prestació econòmica que li correspondrà a tot empleat afectat per aquest grau d’incapacitat parcial no es correspon amb una pensió mensual vitalícia, sinó més aviat amb el cobrament d’una indemnització a preu fet que ascendirà la quantia de 24 mensualitats de la seva base reguladora.

2. Incapacitat permanent total

En el supòsit de reconèixer una incapacitat permanent total, el contracte laboral si quedarà extingit, tot i que la llei preveu una reserva de el lloc de treball per al cas en què es produís una millora de l’empleat en dos anys. Normalment, aquest grau d’incapacitat es concedirà quan el treballador no pugui fer cap de les tasques habituals del seu lloc de treball, al menys les fonamentals.

La prestació econòmica per als beneficiaris d’aquest tipus d’incapacitat serà de l’55% de la seva base reguladora i aquesta serà compatible amb la realització d’un treball que sigui diferent a la professió habitual de l’empleat. Per tant, amb aquest grau d’invalidesa reconegut es podrà cobrar una pensió i a un salari per l’exercici d’un altre ocupació que res tingui a veure pel qual se li ha reconegut la incapacitat. A més, el percentatge referenciat podrà incrementar en un 20% si l’afectat és major de 55 anys. No obstant això, de cobrar aquest increment, el beneficiari no podrà compatibilitzar-ho amb la percepció d’un salari per l’exercici d’un altre treball ajustat a la seva limitació.

3. Incapacitat permanent absoluta

En el cas de reconèixer una incapacitat permanent absoluta, el contracte laboral quedarà extingit, ja que l’empleat estarà limitat no només per a l’exercici de la seva professió habitual, sinó també per a qualsevol altra activitat professional. Aquest pensionista rebrà una pensió mensual vitalícia de el 100% de la seva base reguladora.

4. Gran invalidesa

I, finalment, de reconèixer una gran invalidesa, el treballador tindria dret a una pensió vitalícia d’un 145% de la seva base reguladora. Aquest percentatge s’obtindrà de sumar el 100% de la seva base reguladora i el complement d’un 45%. Aquest últim percentatge s’utilitzarà per fer front a les despeses d’una tercera persona, que serà l’encarregada d’atendre el treballador dependent. Per tant, aquest grau d’invalidesa es donarà si les seqüeles que han pogut deixar la COVID-19 són tan invalidants que requerissin d’una persona que ajudi al pensionista per a la realització dels actes més fonamentals de la vida quotidiana, com, per exemple , vestir-se, menjar, rentar-se o desplaçar-se.

Com sol·licitar la incapacitat permanent

Per sol·licitar la incapacitat laboral permanent caldrà presentar davant l’Institut Nacional de la Seguretat Social la corresponent sol·licitud juntament amb la documentació mèdica i administrativa que justifiqui les seqüeles ocasionades pel virus. S’haurà d’acreditar que les mateixes limiten o anul·len la capacitat de el desenvolupament normal de l’activitat laboral. Per això, és convenient comptar amb l’assistència d’un advocat, ja que d’aquesta manera es fonamentarà jurídicament no només la petició, sinó també el possible recurs administratiu o, si no, la corresponent activació d’una via judicial contenciosa administrativa. Això es donaria en el supòsit de rebre una resolució desestimatòria de la incapacitat o una assignació d’un grau d’invalidesa no ajustat a dret ni a l’estat real de salut de sol·licitant.