La seva funció bàsica és garantir que el patrimoni del responsable quedi protegit davant de reclamacions de tercers alhora que el perjudicat rebi la indemnització que li correspon pel dany sofert. En aquest marc, l’article 76 de la Llei de Contracte d’Assegurança (LCA) estableix l’acció directa del perjudicat contra l’asseguradora del causant, figura que ha estat qualificada per la doctrina i la jurisprudència com un dels pilars bàsics del dret d’assegurances.

Les prestacions que l’acció directa ens aporta són:

• És un dret autònom, ex lege i resarcitori, destinat a protegir el perjudicat.
• L’assegurador és el legitimat passiu natural. No es pot invocar la seva manca de legitimació passiva davant la víctima.
• El debat processal legítim se centra en la cobertura i la quantia, no en la presència o no de l’assegurat en el procés.
• Les clàusules limitatives o excloents només són oponibles si compleixen amb el 3 LCA (Llei de Contracte d’Assegurança).
• El quantum indemnitzatori no es redueix per pagaments ineficaços. Només el pagament que repara efectivament i allibera l’assegurador té validesa.
• Els interessos de l’art. 20 LCA reforcen l’efectivitat del resarciment.
• El sistema s’equilibra amb el dret de repetició davant l’assegurat en cas de dol o en els supòsits de l’art. 43 LCA.

Un article de Josep Calvo