Analitzarem en aquesta nota quines són les obligacions legals del prenedor i de l’assegurat, i del beneficiari, en ocasió de la contractació d’una assegurança i durant la seva vigència, partint de la premissa que, d’acord amb l’art. 1090 del Codi civil, les obligacions legals no es presumeixen i només són exigibles les expressament determinades a les lleis.

Hem de partir igualment de la premissa que, d’acord amb l’art 7 de la Llei de contracte d’assegurança, quan el prenedor i l’assegurat són persones diferents, corresponen al prenedor les obligacions i els deures llevat dels que per la seva naturalesa hagin de ser complerts per l’assegurat, però l’assegurador no pot rebutjar el compliment de les obligacions del prenedor per part de l’assegurat. Per tant, quan la llei fa esment genèric de l’assegurat, quan es tracti d’obligacions legals, es pot estar referint realment al prenedor de l’assegurança, si és una persona diferent de l’assegurat, i indistintament a tots dos si es tracta de la mateixa persona.

1.- Signatura de la pòlissa (art 3 LCS): més exactament, l’art 3 LCS contempla l’obligació del prenedor de signar les condicions generals de la pòlissa, i d’acceptar específicament les clàusules limitatives. Però aquesta obligació només es torna contra el prenedor, si l’asseguradora ha requerit específicament i concretament la signatura de la pòlissa. En altre cas, la manca de signatura beneficia el prenedor i l’assegurat perquè impedeix l’aplicació de les clàusules limitatives, allà on es trobin, però sobretot si consten al condicionat general: Sentències del Tribunal Suprem núm. 402/2015 de 14 de juliol de 2015, citada i núm. 76/2017, de 9 de febrer de 2017, entre altres.

2.- Declaració de les circumstàncies del risc d’acord amb el qüestionari que li sotmeti l’asseguradora (art. 10 LCS) L’art 10 estableix l’obligació del prenedor de declarar les circumstàncies del risc d’acord amb el qüestionari que li sotmeti l’asseguradora. Queda eximit de tal deure si l’asseguradora no el sotmet a qüestionari, o sí, tot i sotmetre’l a ell, es tracta de circumstàncies que puguin incidir en la valoració del risc però que no estiguin incloses al qüestionari. Normalment aquest qüestionari serà presentat en ocasió de la contractació, i la jurisprudència considera equivalent o equiparable al qüestionari les declaracions sobre el risc inserides en el condicionat particular de la pòlissa, i atribuïdes al prenedor o assegurat: Sentències del Tribunal Suprem núm. 716/2016 de 12.12.2016, 157/2016 de 16 de març, i 72/2016, de 17 de febrer, i Sentència de 4.12.2014.