1. Introducció

L’article 21 de la Llei 50/1980 del contracte d’assegurança s’ocupa dels efectes de les comunicacions del corredor a l’assegurador en nom del prenedor.

Resulta necessari referir-nos amb caràcter previ, a les diferents formes de mediació asseguradora regulades al Reial decret llei 3/2020 de 4 de febrer de mesures urgents (RDD) pel qual finalment es va incorporar a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2016/97 del Parlament Europeu sobre la distribució d’assegurances. Veurem com la manera de distribuir les assegurances afecta el règim durant la vida del contracte.

El RDD 3/2020 distingeix entre agents i corredors d’assegurança, com ja ho feia l’anterior Llei 26/2006 de Mediació d’Assegurances Privades, la diferència entre les dues figures té com a conseqüència que els efectes de les comunicacions del prenedor són diferents en un cas o altre.

Dins de les diferències entre ambdues figures, la qüestió essencial és determinar si el corredor d’assegurances ostenta o no facultat representativa tant del prenedor com de l’assegurador.

L’oposició a la pròrroga del contracte regulada a l’article 22 de la Llei 50/1980 és possiblement el supòsit que més controvèrsia ha generat, per la qual cosa ens aturarem en aquest cas particular.

En menor mesura, les comunicacions efectuades en cas de sinistre han generat una certa litigiositat.

Finalment, seran objecte d’anàlisi aquells supòsits que en virtut del paràgraf segon de l’article 21 requereixen consentiment exprés del prenedor

2. Distinció entre agents i corredors. Decret Llei 3/2020 de 4 de febrer de Mesures Urgents (RDD)

Els mediadors d’assegurances es classifiquen (art. 135 RDD) a:

Agents d’assegurances

Corredors d’assegurances

De conformitat amb allò establert a l’article 140 RDD, són agents d’assegurances les persones físiques o jurídiques, que mitjançant la subscripció d’un contracte d’agència amb una o diverses asseguradores, es comprometen davant d’aquestes a realitzar l’activitat de distribució d’assegurances definida a l’article 129.1 en els termes acordats en aquest contracte.

Es tracta del mediador que actua per compte de l’entitat o entitats amb què hagi signat el contracte corresponent, creant freneu al consumidor una aparença de prolongació de l’asseguradora a la qual es troba vinculat.

Els corredors d’assegurances són, en canvi, de conformitat amb allò establert a l’art. 155 RDD: les persones físiques o jurídiques que realitzen lactivitat de distribució dassegurances, oferint assessorament independent basat en una anàlisi objectiva i personalitzada, a qui demanin la cobertura de riscos.

Es tracta del mediador que té obligació d’assessorar els seus clients de forma independent i objectiva i oferir la cobertura que, segons el seu criteri professional, s’adapti millor a les seves necessitats.

La nota diferenciadora principal entre corredors d’assegurances i agents d’assegurances és la independència. Mentre que l’agent està unit a l’assegurador per un contracte d’agència pel qual es compromet amb l’assegurat a promoure la conclusió de contractes d’assegurances ia tenir cura de la posterior assistència al prenedor, l’assegurat o el beneficiari, el corredor també està unit a l’assegurador, però per la carta de condicions.

No és cert que els corredors no mantinguin relació contractual amb les assegurades. Necessiten per cotitzar tenir clau oberta amb les asseguradores. El que passa és que article 156 RDD, després de remetre’s per a la regulació de les relacions entre corredor i asseguradora, als pactes que les parts acordin lliurement, estableix el límit en l’afectació a la independència del corredor:

Les relacions amb les entitats asseguradores derivades de l’activitat de distribució d’assegurances per part del corredor d’assegurances es regeixen pels pactes que les parts acordin lliurement, sense que aquests pactes puguin en cap cas afectar-ne la independència.

Que els corredors no mantinguin enllaços d’afecció amb companyies asseguradores no vol dir que no mantinguin cap vincle. Això és important perquè en algunes resolucions judicials s’ha considerat que, tot i estar un determinat contracte d’assegurança intervingut per corredor d’assegurances, el règim a aplicar ha de ser el dels agents d’assegurances, atès que en el cas analitzat el corredor estava actuant en realitat com un agent.

La veritat és que, malgrat la incompatibilitat entre les dues figures, determinats acords dels corredors amb asseguradores es podrien considerar que excedeixen el que és el marc propi d’una carta de condicions en establir funcions a l’agent que puguin arribar a confondre el prenedor.

Això no obstant, aquest ha de ser l’aspecte per considerar, és a dir, si s’està donant una imatge de prolongació de l’entitat asseguradora.

Els mediadors tenen moltes obligacions de publicitat en relació amb la classe de mediació que desenvolupen, per la qual cosa per optar per optar per la interpretació proassegurat que es propugna, s’hauria de donar almenys un incompliment d’aquestes obligacions.

Article 133 RDD Registre Administratiu de distribuïdors d’assegurances i reassegurances i 158 RDD en relació amb la publicitat i la documentació mercantil de l’activitat de distribució d’assegurances privades.

Per descomptat, el fet de constar el nom del corredor a la pòlissa no és element important, al meu entendre, per determinar que l’enllaç amb l’assegurador excedeixi el que correspon a un mediador independent.

Un article de Josep Calvo, assessor de Persones del Col·legi (assessories@elcol-legi.org)