Sembla una pràctica cada cop més freqüent que els assegurats rebin una comunicació de l’asseguradora informant que les comunicacions d’increment de prima, o de prima de renovació, es troben a la seva disposició a l’app/web de l’asseguradora, i que no els hi faran comunicació específica. El propòsit d’aquesta nota és analitzar la validesa legal d’aquesta forma de comunicació d’acord amb l’art 22.3 de la Llei de Contracte d’Assegurança, que obliga l’asseguradora a comunicar les modificacions contractuals amb dos mesos de preavís, d’acord amb la modificació de la Llei de Contracte d’Assegurança establerta a la Llei 20/2015, de 14 de juliol.

Certament, d’acord amb l’art 3. 1 del Codi Civil, les normes, i per tant també l’art 22.3 de la LCS, s’han d’interpretar d’acord amb la realitat social del temps en què han de ser aplicades, i és part de la realitat social que, en un context de creixent digitalització, tothom, o gairebé tothom, té avui en dia telèfons intel·ligents que permeten descarregar-se l’app oferta per l’asseguradora i consultar l’import de la prima de renovació. Però això és una fórmula d’autocomunicació que, en cas de generalitzar-se per part d’altres empreses com la de llum, el gas, el telèfon, el lloguer del pis o del despatx, generarien un col·lapse en el destinatari d’aquestes comunicacions. En qualsevol cas, l’autocomunicació no és ben bé la fórmula prevista a l’art. 22.3 LCS, que, d’acord amb la doctrina científica, regula una comunicació unilateral receptícia, és a dir, que no pren efecte fins que és comunicada al destinatari i rebuda per aquest.

Una nota de José Luis Fernández, assessor del Col·legi

Llegir tot l’article (només per col·legiats)