Assegurances des de l’origen dels temp

En moments d’angoixa com l’actual, és un exercici interessant remuntar-se a l’origen dels productes i serveis asseguradors.

Podria dir-se que el segur existeix des que existeix l’home. És una exageració, però la realitat és que els primers indicis d’assegurances daten de l’Edat Antiga, quan homes i dones vivien en petites comunitats i feien front conjuntament als problemes individuals de cadascun en activitats com la caça o la cerca d’aliments.

Aquesta era una forma incipient d’assegurança. Ja de forma més concreta ho veiem en l’època de civilitzacions avançades com la grega, la romana o la babilònica. Concretament, fa cinc mil anys els mercaders babilònics ja feien servir l’assegurança: entre tots els membres del col·lectiu assumien les pèrdues de mercaderies de qualsevol d’ells en els seus continus viatges. Era un intent de cobrir els seus interessos col·lectius i individuals.

Una mica més tard, cap al 2250 abans de Crist, aquesta pràctica es va fer comuna i legal com a part del Codi Hammurabi. Era un procés basat en la solidaritat grupal i, com el segur actual, cobria qualsevol risc imprevist i el col·lectiu ajudava a restituir des d’un animal mort fins a una eina o qualsevol cosa necessària per a la vida en aquella època. Fins i tot existia un sistema d’indemnització per a l’esposa en cas de defunció del cònjuge. En l’antiga Grècia s’utilitzaven pràctiques semblants, especialment en Rodas per al comerç per mar. En aquest cas, els interessos eren molt alts.

L’Edat mitjana suposa un salt de nivell en la història de l’assegurança. Era una època de comerç florent i neixen les assegurances de vida i de viatge. Curiosament, els pirates van ser els causants. Solien capturar vaixells que feien la ruta comercial i demanaven rescat per a garantir la vida dels ostatges. D’aquesta necessitat va sorgir l’antecedent a l’assegurança de vida actual, ja que es feia càrrec del rescat i salvaguardava la vida dels tripulants. També cobria la mort per malaltia o per naufragi. Més endavant ja s’assegurava la nau i la càrrega. Ja en el segle IX, els gremis asseguren d’alguna forma als seus membres en els territoris de les actuals Alemanya, França o Anglaterra.

El següent salt significa l’arribada de l’assegurança com a negoci. Sorgeix a Itàlia en el segle XIV i es fa visible a través del primer contracte d’una pòlissa d’assegurança, concretament amb la cobertura del vaixell Santa Clara que feia la ruta que unia Gènova amb Mallorca. Però l’antecedent més propi del segur actual ve de la mà de l’Ordenança de l’Assegurança Marítima a Barcelona, en 1435. Es tracta de la regulació més antiga que s’ha descobert fins avui i que significa l’inici de l’assegurança tal com el coneixem ara.

El gran incendi de Londres en 1666 va destruir milers de cases i va ser el germen d’un altre avanç en la història de l’assegurança que, en aquells moments, es distribuïa a través de les posades o cafeteries en les quals es reunien empresaris i comerciants. El propietari d’una d’elles era Edward Lloyd. Arran de l’incendi es va crear la companyia d’assegurances Fire Office i anys després Lloyd va crear la primera associació d’asseguradors particulars anomenada Lloyd’s Underwriters, dedicada especialment a assegurances marítimes. En l’actualitat continua funcionant i és la societat d’asseguradores més famosa del món.

En el segle XVIII es comença a considerar clau el càlcul de riscos i probabilitats, probablement perquè les teories de científics com Galileu s’estaven fent populars. Neix llavors The Equitable Life Assurance Society, la primera companyia que basava la seva activitat en càlculs científics per a fixar les primes i les possibles indemnitzacions. A principis del segle XIX es crea a Tolosa la primera companyia de reassegurances.

Des de llavors el segur ha evolucionat contínuament, demostrant una gran capacitat d’adaptació a les noves necessitats que van sorgint, però basat en els mateixos fonaments que ja van mostrar segles enrere els nostres antecessors. I en aquesta situació actual, una vegada més, l’assegurança es mostra com un eix bàsic de l’estructura social i com un sector sempre compromès amb la societat.

Avui podem dir que per a tots els nostres riscos l’assegurança té una proposta. Pregunta-li al teu mediador d’assegurances per poder afrontar el dia a dia amb la garantia que tu i els teus esteu protegits.