El Jutjat de Primera Instància núm. 12 de Madrid ha fallat en contra d’una asseguradora per exigir a un Mediador que requerís als assegurats l’aportació de dades personals no essencials, com el correu electrònic o el número de telèfon mòbil, per poder contractar, renovar o modificar pòlisses.

La resolució, que es fonamenta en la Llei de Contracte d’Assegurança 50/1980 i en la Llei Orgànica 3/2018 de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals, conclou que les companyies només poden sol·licitar la informació estrictament necessària per a la formalització del contracte. En conseqüència, determina que el correu electrònic i el mòbil no poden considerar-se dades obligatòries i que la seva exigència incompleix el principi de minimització previst en la normativa de protecció de dades.

La sentència declara que l’asseguradora no pot exigir al corredor d’assegurances que requereixi aquestes dades als seus clients, ni condicionar-ne l’aportació a la contractació d’una pòlissa, estenent la prohibició també a l’emissió de suplements o apèndixs de pòlisses ja existents. A més, la resolució imposa expressament a la companyia la condemna al pagament de les costes del procediment.

El Col·legi de Burgos ha donat suport al Mediador demandant durant tot el procés, que, després de quatre anys d’intents sense aconseguir un acord amb l’asseguradora, es va haver de judicialitzar l’any 2022. A petició del demandant, el president del Col·legi va comparèixer com a testimoni en el procediment. La sentència ja és ferma, ja que no ha estat recorreguda.