Recentment un fet luctuós ha posat de manifest la necessitat de viatjar sempre ben assegurat. Un atemptat a l’Afganistan contra un grup de tretze turistes estrangers, sis espanyols, ha acabat amb un balanç de tres turistes espanyols morts després del tiroteig a què van ser sotmesos per part d’un terrorista islàmic.

El Ministeri d’Afers Estrangers espanyol va accelerar els tràmits de repatriació dels supervivents de l’atemptat. A més dels tres morts, hi va haver ferits greus. Totes les persones implicades en el succés havien contractat una assegurança de viatge. El Govern, a través del Ministeri, encara que ofereix suport consular, no cobreix els costos de repatriació dels cossos, que han estat assumits per l?assegurança contractada pels turistes.

“Per als viatges més exigents o per a aquelles destinacions amb alts costos sanitaris, cal contractar una assegurança amb un ampli paquet de cobertures amb els límits més alts per viatjar amb totes les garanties”, explica Francesc Santasusana, president del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona.

En els darrers anys, i com a conseqüència dels efectes de la pandèmia, ha augmentat la conscienciació del necessari que és l’assegurança de viatges. La meitat dels espanyols ja viatgen amb una pòlissa contractada. La compra d’assegurances de viatge es va incrementar un 68% l’estiu passat respecte de les xifres d’abans del Covid, segons dades d’IATI Seguros, companyia especialitzada a assegurar viatges. “Aquest augment de l’interès per viatjar assegurat constata que el mercat ha madurat i probablement ho ha fet més de pressa a conseqüència de la pandèmia”, afegeix Santasusana.

Quan parlem de viatges sempre sorgeix el dubte de si hem de contractar una assegurança. I encara que pensem que no es produirà ni un sol incident, la veritat és que sempre hi ha la possibilitat d’emmalaltir-se, perdre les maletes o la documentació, torçar-se un turmell o qualsevol altra circumstància pitjor com les que hem viscut aquests dies. “Ningú espera haver de fer servir una assegurança de viatge; però si passa, ho agrairà ja que s’estalviarà temps i diners”, assegura Alfonso Calzado, CEO d’IATI Seguros.

El Ministeri destaca la necessitat de tenir una assegurança, entre altres coses perquè la llei els obliga a tenir una assegurança de responsabilitat civil i d’assistència en viatges, amb repatriació en cas de malaltia greu o mort. Aquest producte ha de cobrir hospitalització i repatriació, especialment en destinacions qualificades de perilloses, com és el cas de l’Afganistan. La web de l’ambaixada espanyola a l’Afganistan indica que qualsevol viatge a aquest país s’ha de fer sota la responsabilitat del viatger i totes les despeses, com les de “atenció hospitalària, repatriació de ferits o trasllat de cadàvers”, són particulars.

Hi ha assegurances contra el terrorisme dissenyades per cobrir possibles pèrdues i responsabilitats causades per algun atemptat. Abans dels esdeveniments de l’11 de setembre de 2001 als Estats Units, els riscos terroristes eren habitualment coberts per companyies privades a través de les assegurances de la llar. Fins aquell moment els Estats Units gairebé no tenien experiència en actes terroristes L’11-S va marcar un punt d’inflexió i hi va haver força canvis. Moltes de les asseguradores van començar a excloure de les pòlisses la cobertura contra terrorisme. Això ha provocat que els governs s’hagin involucrat més a garantir certa cobertura davant d’aquesta mena de riscos.

Per a les companyies d’assegurances, l’assegurança contra terrorisme es considera un producte difícil de crear perquè les probabilitats que es produeixin atacs terroristes són molt difícils de predir. I igualment els danys no són previsibles. Per exemple, els atacs de l’11-S van provocar pèrdues per valor de 32.000 milions de dòlars. El que és evident és que mai no cal viatjar sense assegurança.