L’advocada d’ARAG Miriam Montero ens explica els riscos relacionats amb les consoles i els videojocs i la manera de prevenir-los

Amb l’arribada del Nadal, és inevitable que la demanda de consoles i videojocs augmenti i que ens assalti novament el dubte de quin tipus de jocs són segurs per als nostres fills, quins riscos podem trobar-nos i com prevenir-los. Miriam Montero, advocada d’ARAG, detalla què hem de tenir en compte.

Edat i tipus de contingut

El primer que hem de tenir en compte a l’hora de triar el videojoc és saber el tipus de contingut que oferirà. A Espanya se segueix la classificació PEGI (Pan European Game Information), la qual regula dos nivells d’informació. La primera és l’edat recomanada a partir de la qual s’hauria de jugar i l’altra són els descriptors de contingut que, entre altres coses, ens indiquen si en el joc hi ha violència, sexe, llenguatge malsonant, apostes, joc en línia, etc. És una manera de poder saber i valorar el tipus de joc que estem comprant i poder jutjar abans de la compra si pot ser apte o no per al nostre fill.

Addicionalment, existeix l’etiqueta PEGI OK per a portals web o jocs en línia, que ajuda als pares a saber que aquest joc és apte per a tots els públics i que a més s’ofereixen les garanties de seguretat en les plataformes de venda.

Riscos del joc i compres en línia

A més de l’edat i el tipus de contingut, regulats per la classificació PEGI, ara hem de sumar els riscos del joc online. Els més comuns són:

Compres integrades en el joc: Són compres que es poden fer dins del joc per a aconseguir més vides, nous personatges, noves armes, nous nivells o que ofereixen al jugador facilitats per a avançar. Per a evitar que es facin compres sense el nostre consentiment, hem de restringir-les. En cada dispositiu o videoconsola es fa d’una determinada manera, però en la majoria existeix l’opció de control parental que limita la despesa. Es pot demanar que els pagaments requereixin una autenticació amb contrasenya, fins i tot separar els usuaris i exercir el control parental en el dels menors per a evitar pagaments no consentits.

Jocs multijugador en línia cooperatius (MMO): En aquests jocs es reuneixen jugadors de tot el món a través dels seus avatars o personatges. El risc que això comporta és que no podem saber qui hi ha darrere d’aquest avatar, per la qual cosa és molt important que els menors sàpiguen els perills que pot comportar el relacionar-se amb els altres jugadors. Cal informar-los que mai han de donar dades personals (noms, telèfons, contrasenyes, fotografies) d’ells. També hem d’explicar-los els possibles ciberdelictes amb els quals es poden trobar, perquè sàpiguen reconèixer si es troben davant una situació de ciberassetjament, grooming o sexting i com actuar.

Xats en línia: Hi ha videojocs que permeten posar-se en contacte amb altres jugadors a través de xats privats. Igual que passa amb els jocs amb múltiples jugadors, no coneixem la identitat de l’altre, per la qual cosa és important seguir els consells abans esmentats.

En resum, per a evitar o limitar aquests riscos, és important que els pares o tutors exerceixin els sistemes de control parental que tenen els diferents dispositius, amb el que podrem limitar o controlar a quin tipus de jocs poden jugar, les hores de navegació i l’accés a determinades pàgines, controlar l’intercanvi de dades o el nivell interacció (xats), de manera que es limitin i protegeixin la privacitat i seguretat dels menors.