Introducció

L’actual conflicte existent a l’Orient Mitjà, relacionat amb la situació a l’estret d’Ormuz, la principal artèria petroliera mundial, suposa un desafiament per al sector financer mundial i, per descomptat, per al sector assegurador.

Aquesta nota no analitzarà totes les afectacions de l’actual situació geopolítica, sinó que se centrarà en una qüestió molt més quotidiana però molt interessant per als col·legiats: les assegurances de viatge i com es veuen afectades per aquest conflicte armat.

Som cada vegada més a prop de l’època estival i moltes famílies estan organitzant viatges i estades a diferents destinacions del món, i és molt possible que tinguin en compte la situació actual, i la incertesa que genera, per contractar una assegurança que faciliti aquesta planificació.

Quina és la responsabilitat del prestador del servei de transport aeri?

Existeixen molts mitjans de transport, però l’avió continua sent el més utilitzat per al transport internacional, motiu pel qual dins de la Unió Europea existeix una regulació específica que garanteix els drets dels usuaris en cas de denegació d’embarcament, cancel·lació o gran retard dels vols. Es tracta del Reglament (CE) núm. 261/2004 del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de febrer de 2004.

Aquest reglament incideix en la protecció dels passatgers i estableix uns drets mínims en els casos de denegació d’embarcament contra la seva voluntat, cancel·lació del vol o retard del mateix, obligant tota empresa de transport aeri que disposi d’una llicència d’explotació vàlida, i beneficiant tots aquells passatgers que tinguin com a origen o destinació un aeroport situat en el territori d’un Estat membre subjecte a les disposicions del Tractat.

En cas de denegació d’embarcament, el transportista aeri haurà d’oferir als passatgers el reemborsament en set dies del cost íntegre del bitllet (preu de compra), juntament amb un vol de tornada al primer punt de partida, quan sigui procedent. També oferirà el transport fins a la destinació final en condicions comparables, de la manera més ràpida possible o en una data posterior que convingui al passatger.

A més, en aquells casos en què el passatger no hagi optat voluntàriament per renunciar a la seva reserva (ja que existeix l’opció que alguns passatgers acceptin voluntàriament, a petició del transportista, renunciar a la reserva a canvi de determinats beneficis), se li haurà d’oferir el menjar i l’allotjament necessaris, així com una compensació econòmica que variarà entre 250 € i 600 €, en funció de la distància i durada del viatge afectat.

A aquests efectes, es considera denegació d’embarcament la negativa a transportar passatgers en un vol, malgrat haver-se presentat a l’embarcament en les condicions establertes, llevat que hi hagi motius raonables per denegar-lo, com ara raons de salut o seguretat o la presentació de documents de viatge inadequats.

En cas de cancel·lació d’un vol, el transportista aeri haurà de complir les mateixes obligacions indicades en el paràgraf anterior, excepte la compensació econòmica en cas que pugui provar que la cancel·lació es deu a circumstàncies extraordinàries que no s’haurien pogut evitar fins i tot havent pres totes les mesures raonables.

A aquests efectes, es considera cancel·lació la no realització d’un vol programat en què hi havia reservada almenys una plaça.

En cas de retard, s’estableixen diferents tipus de demora, entre dues hores i quatre o més, per determinar una sèrie de prestacions a càrrec del transportista.

Com afecta les assegurances de cancel·lació de viatges

Aquestes assegurances es regulen per la Llei de contracte d’assegurança (LCS), que en el seu article 44 indica que: “l’assegurador no cobreix els danys derivats de conflictes armats, hi hagi o no declaració oficial de guerra, ni els derivats de riscos extraordinaris sobre les persones i els béns, llevat de pacte en contrari.”

La redacció d’aquest article obliga a revisar les condicions particulars i generals de la pòlissa d’assegurança de viatge per confirmar quin és el redactat concret i verificar si es dona cobertura o no als conflictes armats.

És molt important una anàlisi del condicionat que permeti avaluar quin és l’abast d’aquesta exclusió per conflicte armat, principalment per saber quines cobertures es veuen afectades.

Dependrà molt de si el conflicte esclata abans d’iniciar el viatge o mentre aquest ja s’està gaudint. En el primer cas, caldrà analitzar la cobertura de cancel·lació del viatge, sempre que se’n disposi. En el segon cas, el focus s’haurà de posar en altres cobertures com la repatriació o la prolongació forçosa de l’estada, entre d’altres.

L’habitual és que aquestes assegurances excloguin els fets ocorreguts en aquells països que, en el moment de l’inici del viatge, es trobin en guerra, declarada o no, o en conflicte armat.

Cal tenir en compte que aquest tipus d’assegurances solen ser multirisc i incloure cobertures relatives a assegurances de danys i cobertures relatives a assegurances de persones, per la qual cosa serà necessari acudir a la regulació específica que la LCS fa de cada assegurança/cobertura.

Pel que fa a la cobertura de cancel·lació de viatge, que té com a objecte principal compensar totalment o parcialment els imports abonats per l’assegurat en la contractació d’un viatge, també és necessari analitzar el condicionat de la pòlissa, ja que habitualment no se sol donar cobertura a la cancel·lació per qualsevol causa, sinó que se solen enumerar aquelles que donen dret a cobertura.

Hi ha assegurances que fan referència a aquelles zones en què el Ministeri d’Afers Exteriors hagi emès una recomanació de no viatjar, com actualment passa amb l’Iran, Israel o el Líban.

Però què passa quan aquesta recomanació s’emet una vegada iniciat el viatge i quan el passatger ja es troba al país afectat? Caldrà analitzar quina resposta dona el condicionat davant aquestes situacions i, si no les contempla, com es defineix l’abast de les exclusions.

Finalment, cal tenir en compte, tal com indica el mateix article 44 de la LCS, que “No serà aplicable als contractes d’assegurança per grans riscos, tal com es delimiten en aquesta Llei, el mandat contingut en l’article 2 de la mateixa”; és a dir, la LCS no és imperativa per a les parts del contracte d’assegurança, i el redactat contractual s’aplica amb preferència a aquesta llei, atorgant prioritat a la voluntat de les parts.

J. Carlos Solis
Assessor Tècnic
Doctor en Dret – Advocat
Email: assessories@elcol-legi.org