Cada vegada és més habitual que una corredoria tingui digitalitzades pràcticament totes les fases d’una operació. En els darrers anys, per sort, l’avenç ha estat més que rellevant.

Però, tot i així, pot ser que el procés estigui fragmentat. Per què? Falten eines? No, més aviat el contrari.

Les nostres corredories compten, en la seva majoria, amb un ERP, sistemes de tarificació, connexions amb companyies, eines comercials i diferents solucions per gestionar la relació amb el client.

Normalment són aplicacions diferents.

I el problema apareix quan la informació ha d’anar saltant d’una a una altra.

I aquests salts, per dir-ho d’una altra manera, són petits reinicis. La informació, en passar d’un procés a un altre, no passa completa. Sempre cal completar-la, adaptar-ne el format, resumir-la… és a dir, tornar a introduir informació. Reiniciar, encara que sigui poc, el procés.

I vistos de manera aïllada, els reinicis poden semblar poc rellevants. Però quan es multipliquen per centenars o milers d’operacions, acaben formant part del cost diari de la corredoria.

Per això, quan parlem en general d’integració, no es tracta només de saber si dues eines estan connectades, sinó de preguntar-se: quantes vegades ha de començar de nou la dada durant una operació?

El cost d’aquests petits reinicis

A les corredories, en el treball diari hi ha moltes tasques que s’han normalitzat simplement perquè sempre s’han fet així: consultar la fitxa del client, revisar les seves pòlisses, passar a un altre entorn per tarificar, introduir determinades dades, comparar alternatives, preparar una proposta, tornar al sistema de gestió, registrar el resultat i continuar amb el seguiment.

Diferents tasques, importants per si soles.

El problema apareix quan, entre una i l’altra, es perd continuïtat. Apareixen duplicitats que consumeixen temps i augmenten els errors. Una actualització en un lloc pot registrar-se correctament però no fer-se en un altre.

Al final, el corredor, l’usuari, pot acabar treballant amb versions diferents d’una mateixa informació.

Per això, la integració real no s’hauria de mesurar únicament per la capacitat d’intercanviar dades. També s’hauria de mesurar per la capacitat d’evitar que el procés s’hagi de reconstruir una vegada i una altra.

Tarificar forma part d’una cadena més llarga

La tarificació se sol analitzar com una funció independent: introduir informació, obtenir alternatives i comparar preus i cobertures.

Però això és un error, ja que per a la corredoria és només una part d’un recorregut força més ampli que comença molt abans: detectem una necessitat o apareix una oportunitat comercial. Continua després, amb la preparació de la proposta, avancem cap a la preemissió o emissió i mantenim el seguiment de l’operació.

És una cadena, amb fases. Una mateixa cadena on tenim: client, necessitat, tarificació, comparació, proposta, emissió i seguiment. I tot forma part d’aquesta mateixa cadena. Com més connectades estiguin aquestes fases, més fàcil resulta conservar el context, la integritat i la informació.

Això té una conseqüència directa sobre la productivitat. No tant perquè una tasca concreta es pugui fer uns segons més ràpid, sinó perquè l’usuari deixa de dedicar temps a buscar informació, traslladar-la, comprovar-la o tornar-la a introduir.

Si aquesta dada està ben integrada i continua el seu recorregut per les diferents fases, és quan tenim uns processos eficients.

Una informació, diferents moments del procés

Parlem d’aquesta informació, de la que té un recorregut en un procés de tarificació.

Bona part de la que necessitem per tarificar ja és dins de l’ERP. Per exemple: dades del client, informació de cartera, pòlisses existents, característiques del risc, antecedents o dades comercials, etc. I les tenim a l’ERP perquè formen part de l’entorn habitual de gestió.

Quan la tarificació està integrada amb aquest entorn, la lògica canvia. Tot flueix. La informació es pot reutilitzar en diferents fases sense necessitat de crear circuits paral·lels. La consulta d’alternatives, la comparació i determinats processos posteriors poden mantenir-se connectats amb l’expedient original.

Tot és més traçable i, sobretot, permet que l’usuari mantingui una visió coherent de l’operació.

SegElevia i TarifAI: integrar una fase crítica

En aquest context, la integració de TarifAI dins de SegElevia, de MPM Software, permet incorporar la tarificació al mateix entorn des del qual es gestiona l’operativa habitual de la corredoria.

La finalitat no és simplement evitar haver d’obrir una altra aplicació. El valor està a mantenir connectada la informació durant tot el recorregut: utilitzar dades ja existents, accedir a companyies mitjançant integracions directes, comparar alternatives i avançar cap a les fases següents sense trencar innecessàriament el flux.

L’escala d’ús també és rellevant. Segons dades corporatives d’MPM Software, TarifAI gestiona més de 20 milions de processos de tarificació a l’any i participa en més de 500.000 pòlisses emeses anualment, amb un catàleg que supera els 20 rams i més de 35 companyies integrades.

Aquestes xifres aporten una lectura important: la integració no ha de ser només còmoda. També ha de poder respondre amb estabilitat quan l’operativa creix.

Del flux continu a l’activació proactiva

Una vegada que la informació està connectada, apareix una possibilitat addicional. La dada no només pot acompanyar una operació ja iniciada.

També pot ajudar a posar en marxa noves accions.

Aquest és el plantejament de l’evolució cap a la cotització intel·ligent que SegElevia incorporarà com a mòdul opcional: utilitzar informació ja disponible al sistema per activar processos de retarificació, defensa de cartera o nova producció, basant-se en la connexió amb TarifAI.

I ens trobem amb un canvi molt rellevant: en un model tradicional, la tarificació sol començar quan existeix una petició concreta: el client sol·licita una revisió, apareix una oferta externa o s’obre una oportunitat.

En un model més proactiu, part d’aquestes accions es poden iniciar des del mateix entorn de gestió, aprofitant dades ja disponibles per detectar situacions que val la pena revisar.

Compte, això no significa automatitzar la decisió del corredor, sinó aportar una ajuda suplementària i evitar que tota oportunitat depengui exclusivament que algú la detecti de manera manual.

Integrar no significa acumular menys tecnologia

Per acabar, la qüestió no és si una corredoria utilitza moltes o poques eines. Pot passar que una organització necessiti diferents solucions especialitzades.

L’important és que cada nova peça no obligui la dada, la informació, a començar una altra vegada des de zero.

O dit d’una altra manera: la veritable integració es percep quan l’usuari deixa de preocupar-se per on és la dada, com traslladar-la o quina informació ha de tornar a introduir, i es concentra en allò que és important: interpretar, assessorar, proposar i decidir.