Podem viure més anys, treballar d’una altra manera i disposar d’una tecnologia capaç de transformar les nostres vides. Però, estem aprenent també a escoltar-nos i a entendre aquells que han crescut en un context diferent del nostre?

La 52a Setmana Mundial del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona, celebrada a L’Auditori sota el lema «Quatre mirades, un sol futur», va posar el focus en la connexió entre generacions i en posar en valor allò que ens fa humans.

Els baby boomers, la generació X, els millennials i la generació Z comparteixen avui empreses, famílies i societat, però no sempre entenen de la mateixa manera conceptes com l’èxit, la feina, la seguretat, l’esforç o la tecnologia. Per al Col·legi, aquestes diferències poden ser una oportunitat per escoltar-se, comprendre’s i aprendre els uns dels altres.

Així ho va expressar el seu president, Francesc Santasusana, a l’inici de l’acte: «El futur no pertany a una generació concreta. Es construeix quan diverses generacions decideixen escoltar-se».

Una edició significativa per a Santasusana, que va anunciar que aquesta seria la seva última Setmana Mundial com a president i va voler convertir-la en una declaració de llegat: «Un Col·legi preparat per al relleu, obert a incorporar noves mirades sense renunciar a la seva història i convençut que experiència i joventut no competeixen, sinó que es necessiten».

Quatre maneres de mirar una mateixa realitat

La conversa central, conduida per Iñaki Gabilondo, va reunir Xavier Marcet (baby boomers), Montse Cespedosa (generació X), Laura Baena (millennials) i Carlos Martínez (generació Z).

Quatre trajectòries que van mostrar com el context condiciona la manera de mirar la vida. Marcet va parlar d’esperança, responsabilitat i esforç; Cespedosa, de formació i independència; Baena, de les dificultats per conciliar la carrera professional i les cures; i Martínez va aportar la visió d’una generació que percep un món global, canviant i ple d’oportunitats.

Les diferències es van fer visibles, però també els punts de trobada. En parlar de l’èxit, el reconeixement professional i econòmic va conviure amb conceptes com la llibertat, la tranquil·litat, la família, l’equilibri i la capacitat per decidir sobre el propi temps. I la seguretat va deixar d’aparèixer únicament vinculada a una nòmina o a l’estabilitat laboral per relacionar-se també amb la formació, la capacitat d’adaptació, la confiança en un mateix i la comunitat.

Més tecnologia, més necessitat de criteri

Les xarxes socials i la intel·ligència artificial van mostrar una altra de les paradoxes del nostre temps: mai no havíem tingut tantes possibilitats d’accedir a informació, coneixement i persones i, alhora, mai no havia estat tan important saber triar.

Gabilondo ho va resumir recordant que, davant d’una oferta pràcticament infinita, continuem tenint 24 hores al dia. El repte és aprendre a triar i a descartar.

Sobre la intel·ligència artificial, Marcet va defensar afrontar-la amb «poca por, molta pràctica», però va deixar una de les idees centrals de la conversa: «IA n’hi haurà molta, però no hi haurà saviesa artificial».

Viure més, però també viure millor

La longevitat, la demografia i les cures van completar la conversa. Una societat amb menys naixements i més persones que viuen durant més anys obligarà a repensar el treball, les pensions, l’habitatge i, especialment, com organitzem les cures.

«El veritable repte no consisteix únicament a viure més. Consisteix a viure millor», va afirmar Santasusana, vinculant aquesta transformació amb l’essència de l’assegurança: protegir i acompanyar les persones al llarg de la seva vida.

«Què farem?»

Després de parlar d’èxit, feina, seguretat, tecnologia, cures i futur, les quatre generacions van acabar trobant-se en valors molt similars: il·lusió per fer coses que valguin la pena, equilibri, criteri, tranquil·litat i voluntat de millorar i fer créixer les persones que tenim al nostre voltant.

Iñaki Gabilondo va tancar aleshores la conversa amb una última reflexió. Durant anys va preguntar a científics de tot el món què passaria en el futur fins que va comprendre que potser la pregunta estava mal formulada.

El futur no és una cosa que ens hagi de passar. S’està construint ara.

Per això, la pregunta no és únicament «què passarà?», sinó «què farem?».

El suport d’un sector que ha fet seu el canvi

El Col·legi va agrair especialment el compromís de les companyies i entitats patrocinadores, el suport de les quals fa possible continuar fent créixer aquesta trobada.

En aquesta edició, aquest agraïment adquireix un significat especial. La Setmana Mundial ha evolucionat cap a un format més obert a la conversa i a qüestions que van més enllà de l’àmbit assegurador per abordar els grans canvis que afecten les persones, les empreses i la societat.

El Col·legi agraeix als seus patrocinadors la confiança i la seva aposta per un format capaç de mirar el sector, però també més enllà.

Una conversa que continua fora de L’Auditori

Però el propòsit d’aquesta edició no era únicament reunir quatre generacions sobre un escenari. La veritable intenció era que la conversa continués més enllà de la Setmana Mundial i que cada persona pogués traslladar alguna de les seves reflexions a la seva pròpia realitat.

Potser escoltar més abans de jutjar qui entén la feina d’una altra manera. Aprofitar millor l’experiència de qui fa dècades que pren decisions. Donar espai a qui arriba amb noves prioritats i preguntes. O acceptar que una altra generació pot ensenyar-nos alguna cosa precisament perquè ha viscut una realitat diferent.

Per a la mediació asseguradora, significa també comprendre que els clients estan canviant: les seves prioritats, la seva relació amb la tecnologia, la seva percepció del risc, les seves necessitats de protecció i la manera com esperen relacionar-se amb un professional no són necessàriament les mateixes en totes les generacions.

Perquè conviure entre generacions no consisteix a aconseguir que tothom pensi igual, sinó a connectar les nostres diferències i convertir-les en una fortalesa.

Vivim més anys, convivim més generacions i la tecnologia continuarà transformant la nostra manera de treballar i relacionar-nos. El futur serà necessàriament compartit.

Aquest és el missatge de «Quatre mirades, un sol futur»: escoltar altres mirades, aprendre de l’experiència i incorporar noves maneres de pensar pot ajudar-nos a ser millors professionals, millors companys i, sobretot, millors persones.

Text