Segons el Tribunal Suprem, en les assegurances col·lectives no n’hi ha prou que les clàusules limitatives estiguin signades pel prenedor de la pòlissa, ja que, si no estan signades —i, per tant, acceptades— per l’assegurat, no se li poden aplicar.

La recent sentència del Tribunal Suprem, de 28 de gener de 2026, introdueix aquesta jurisprudència d’especial importància en el sector assegurador.

En totes aquelles assegurances col·lectives en què no consti l’existència del butlletí d’adhesió de l’assegurat, ni l’expedició d’un certificat individual en què se l’informi de les condicions del contracte, es considerarà que les clàusules limitatives del contracte no poden ser aplicables a l’assegurat.

Segons l’alt tribunal, aquesta absència d’acceptació expressa de l’assegurat suposa l’incompliment dels requisits que la Llei de Contracte d’Assegurança exigeix a les clàusules limitatives en el seu article 3. En aquest article s’exigeix que les clàusules limitatives dels drets dels assegurats compleixin una doble exigència: d’una banda, el deure de destacar de manera especial aquestes clàusules limitatives i, de l’altra, que la seva acceptació sigui específica i per escrit.

La sentència del Tribunal Suprem es pronuncia sobre la validesa d’una clàusula de delimitació temporal de la cobertura, coneguda popularment com a claim made, en una assegurança col·lectiva d’un col·legi professional, en què la pòlissa de responsabilitat civil del col·lectiu estava signada únicament pel prenedor, el mateix col·legi professional.

Les claim made en una assegurança de responsabilitat civil professional són clàusules limitatives en què la responsabilitat civil es desplaça al moment en què es produeix la reclamació, sempre que la cobertura s’estengui als casos en què l’obligació d’indemnitzar hagi nascut almenys un any abans de la vigència de l’assegurança.

En el cas concret d’aquest col·legi professional, l’assegurança de responsabilitat civil professional cobria tots els sinistres reclamats durant la vigència de l’assegurança, encara que el fet generador s’hagués produït abans de la data d’inici de la cobertura; però en cap cas donava cobertura a reclamacions posteriors a la vigència de l’assegurança, que exigia als assegurats estar col·legiats. Aquesta situació es dona en el cas analitzat, en què es produeix la baixa del professional un any abans de la primera reclamació del perjudicat.

La jurisprudència és constant a l’hora d’exigir que, en les assegurances col·lectives, les clàusules limitatives siguin conegudes i acceptades tant pel prenedor com per l’assegurat, a qui s’ha de lliurar un butlletí d’adhesió i un certificat individual, ambdues obligacions imposades a l’assegurador.

En el règim jurídic de les assegurances col·lectives s’estableix el deure de facilitar als assegurats la informació que afecti els seus drets i obligacions, la qual haurà de constar en els butlletins d’adhesió i en els certificats d’assegurança, abans de la seva signatura.

L’incompliment d’aquestes obligacions, o la impossibilitat de demostrar-ne el compliment, és el motiu pel qual l’alt tribunal obliga l’asseguradora amb pòlissa en vigor en el moment de produir-se els fets que donen origen a la responsabilitat civil a cobrir la indemnització sol·licitada pel perjudicat.

Una notícia de Carlos Solís, assessor del Col·legi