L’ecosistema InsurTech a Espanya supera el 2026 ja les 120 empreses en actiu, impulsat per l’acceleració digital i la integració tecnològica en el sector assegurador. Tant les companyies com els mediadors han fet en els darrers anys els deures de la transformació digital i la major part de la indústria ha aprovat l’assignatura. Però el repte tecnològic no té fi i el sector assegurador es troba en una nova fase, marcada majoritàriament per la IA.

En aquest context, l’ecosistema InsurTech està col·laborant en aquesta transformació digital, que era totalment necessària per al sector. En els propers anys veurem el fruit d’aquest treball amb l’aparició d’assegurances cada vegada més personalitzades gràcies a la intel·ligència artificial, primes dinàmiques basades en dades en temps real (Internet de les coses) i una millor experiència de client completament digital. Les asseguradores s’han d’adaptar per no perdre rellevància davant dels nous actors digitals nadius. Són bones notícies per al consumidor, perquè tindrà més opcions per triar, millors preus i un servei més àgil i transparent.

L’InsurTech ha afrontat el 2026 una nova etapa. Després d’anys marcats per la digitalització de processos i l’aparició de nous models de negoci, la tecnologia està entrant ara en una fase més madura, en què l’objectiu ja no és simplement digitalitzar l’assegurança, sinó transformar la manera com es dissenyen els productes, s’avaluen els riscos, es gestionen els sinistres i es relacionen les companyies amb els seus clients.

La intel·ligència artificial ocupa el centre d’aquesta transformació. Però el canvi va molt més enllà dels tradicionals projectes pilot. La IA generativa, els models predictius i, cada vegada més, l’anomenada IA agèntica s’estan incorporant als processos quotidians de les asseguradores. El repte actual consisteix a aconseguir que aquestes tecnologies aportin resultats concrets en termes de productivitat, creixement, experiència de client i capacitat de decisió.

La IA integrada

Una de les principals tendències és, per tant, el pas de l’experimentació a la integració. La intel·ligència artificial comença a formar part de les infraestructures i dels fluxos de treball de les companyies, des de la subscripció i la tarificació fins a la detecció del frau, la gestió de sinistres o l’atenció al client.

En paral·lel, guanya protagonisme la IA agèntica, capaç d’executar determinades tasques i coordinar processos amb un grau creixent d’autonomia. Aquesta evolució obre noves possibilitats, però també planteja interrogants sobre governança, supervisió, transparència i responsabilitat. El 2026, innovar amb IA ja no consisteix únicament a preguntar-se què pot fer la tecnologia, sinó també quines decisions ha de continuar prenent una persona.

La segona gran tendència és l’explotació avançada de les dades. Les asseguradores disposen d’enormes volums d’informació, però el repte és convertir-los en coneixement útil per prendre millors decisions. Els nous models d’anàlisi predictiva permeten millorar la selecció i valoració del risc, personalitzar productes i anticipar comportaments. En automòbils, per exemple, la telemàtica i els models d’assegurança basats en l’ús permeten avançar cap a una tarificació més dinàmica. En altres àmbits, els sensors, la informació geoespacial, els dispositius connectats o les imatges per satèl·lit aporten noves fonts per comprendre i anticipar els riscos.

De la indemnització a la prevenció

La tecnologia també està modificant una de les idees tradicionals de l’assegurança: passar de reaccionar davant del sinistre a intentar evitar-lo.

La combinació d’intel·ligència artificial, IoT, telemàtica, dades meteorològiques i monitorització en temps real permet detectar senyals de risc i actuar abans que es produeixi una pèrdua. Aquesta evolució és especialment rellevant davant dels riscos climàtics, les ciberamenaces o determinats riscos vinculats a la salut.

L’assegurança comença així a incorporar una dimensió més preventiva. No es tracta únicament de pagar quan es produeix un sinistre, sinó d’utilitzar la tecnologia per reduir-ne la probabilitat o limitar-ne les conseqüències.

Una altra tendència que continua guanyant força és el embedded insurance, és a dir, la integració de l’assegurança dins d’altres productes, serveis i processos de compra.

El client ja no ha d’iniciar necessàriament un procés específic per contractar una pòlissa. Pot trobar-se amb una proposta de protecció quan compra un vehicle, reserva un viatge, contracta un servei financer o utilitza una plataforma digital.

Aquest model està impulsant noves aliances entre asseguradores, InsurTech, empreses tecnològiques i companyies d’altres sectors. L’assegurança deixa de ser una experiència aïllada i passa a formar part d’ecosistemes de serveis més amplis.

Precisament, la col·laboració s’està convertint en una altra de les grans claus de l’InsurTech. Les companyies tecnològiques ja no tenen necessàriament com a objectiu competir directament amb les asseguradores tradicionals. Cada vegada és més habitual que desenvolupin capacitats que aquestes poden incorporar mitjançant aliances, plataformes o models de servei.

La maduresa del mercat està afavorint aquest canvi de model: InsurTech i asseguradores col·laboren per modernitzar sistemes, incorporar noves capacitats analítiques, desenvolupar productes o millorar la distribució.

El resultat és un ecosistema en què asseguradores, InsurTech, corredories, empreses tecnològiques i proveïdors de dades comparteixen cada vegada més processos i capacitats.

Una millor experiència del client

L’evolució tecnològica també està modificant les expectatives dels assegurats. La generalització de la IA generativa i dels serveis digitals està acostumant els consumidors a rebre respostes ràpides, personalitzades i disponibles en qualsevol moment.

Les asseguradores busquen traslladar aquesta experiència a la contractació, la gestió de pòlisses i, especialment, els sinistres. L’automatització pot agilitzar els processos senzills, mentre que els professionals poden concentrar-se en aquells casos que requereixen interpretació, negociació, empatia o presa de decisions complexes.

La tendència, per tant, no apunta necessàriament a substituir la relació humana, sinó a utilitzar la tecnologia per fer-la més eficient i rellevant.

L’expansió de la IA introdueix, però, una condició imprescindible: la confiança. Els problemes relacionats amb la privacitat de les dades, els biaixos algorítmics, l’explicació de les decisions o la responsabilitat davant de possibles errors adquireixen una importància creixent.

La tecnologia pot accelerar els processos, però en un sector basat en la confiança i fortament regulat, no tot allò que és tècnicament possible resulta necessàriament acceptable.

Per això, la governança de la intel·ligència artificial s’està convertint en una prioritat. Segons NTT DATA, el 68 % de les asseguradores identifica precisament la governança com una de les principals barreres per escalar la IA, mentre que un 57 % està explorant fluxos de treball autònoms impulsats per IA agèntica.

Una InsurTech més madura

Totes aquestes tendències apunten cap a una mateixa conclusió: l’InsurTech del 2026 és menys disruptiu en el discurs i més transformador en la pràctica.

La tecnologia ja no s’incorpora únicament per crear noves companyies o nous productes. El seu veritable impacte es troba cada vegada més dins de la mateixa cadena de valor asseguradora: en com s’analitza el risc, com se subscriu, com es detecta el frau, com es tramita un sinistre, com es distribueix una pòlissa i com s’acompanya el client.

La intel·ligència artificial és el gran motor d’aquesta transformació, però no viatja sola. Dades, automatització, connectivitat, prevenció, distribució integrada i col·laboració entre empreses estan configurant un nou ecosistema assegurador.

El repte per al sector ja no és decidir si ha d’adoptar tecnologia, sinó determinar com fer-ho de manera rendible, segura i responsable, sense perdre allò que continua sent essencial en l’assegurança: la confiança.