L’espionatge de comunicacions és il·legal, excepte amb autorització judicial

Arran del presumpte espionatge dels telèfons mòbils de destacats membres de l’executiu espanyol, sorgeixen els dubtes sobre la legalitat d’aquesta mena de pràctiques, principalment quant als sistemes d’escolta per a registrar les converses privades dels ciutadans. En primer lloc, convé posar de manifest que, tal com es tipifica en l’article 197 del Codi Penal aquest tipus de pràctiques són il·legals.

Quan es poden emprar aquest tipus de sistemes?

Bàsicament existiran dos supòsits en els quals una persona pugui ser espiada o monitorada en totes les seves converses privades:

• En primer lloc, quan la persona a la qual s’escoltarà mostra el seu consentiment. En aquest cas no estaríem vulnerant el secret de les comunicacions. Servirien com a exemples aplicacions d’empresa per a rastreig de correus electrònics o crides.

• L’altre supòsit, seriosa mitjançant autorització judicial. Mitjançant una sol·licitud, un jutge autoritza que les converses o altres mitjans d’una persona puguin ser observades per tercers en l’objecte d’una recerca policial. L’acte del jutge haurà d’exposar de manera motivada el perquè de la conveniència d’escoltar una persona sense vulnerar els seus drets.

Com podem actuar abans aquestes aplicacions?

Desgraciadament, la majoria de les vegades aquestes aplicacions operessin aprofitant-se de l’absolut desconeixement de la persona, la qual cosa no descarta que hem de ser especialment cautelosos amb tota mena d’aparells electrònics que continguin informació personal nostra com a telèfons mòbils, ordinadors, tablets i altres.

No cal dir que en el moment en què es detecti que estem sent víctimes d’alguna mena de vulneració de les nostres comunicacions, haurem d’acudir a la comissària per formalitzar la corresponent denúncia, aportant de quanta prova tinguem per a poder acreditar el delicte sofert.