Les darreres setmanes de l’any són el moment de comprovar si s’han completat les hores exigides per la normativa. Més enllà d’una obligació legal, l’actualització permanent dels coneixements és una garantia de professionalitat i de qualitat en l’assessorament al client. I els mediadors són els primers a tenir clara la necessitat de formar-se sense pausa.

El calendari avança i, amb ell, s’acosta el tancament d’un nou exercici. Per als professionals del sector assegurador, aquestes darreres setmanes de l’any representen també una oportunitat per revisar una obligació que no convé deixar per a l’últim moment: la formació contínua. Mediadors, empleats, col·laboradors externs i altres professionals que participen en la distribució d’assegurances han de comprovar si han completat les hores lectives que els corresponen durant el 2026.

No es tracta d’una recomanació ni d’una iniciativa voluntària. La formació contínua està regulada pel Reial decret 287/2021, de 20 d’abril, que estableix les obligacions formatives dels distribuïdors d’assegurances i reassegurances i del seu personal rellevant. Una normativa que respon a una necessitat evident: garantir que les persones que informen i assessoren els clients mantenen actualitzats els seus coneixements i disposen de les competències necessàries per desenvolupar la seva activitat.

Quantes hores cal fer?

La normativa estableix diferents exigències en funció del nivell formatiu assignat a cada professional. Concretament, les hores mínimes anuals oscil·len entre 15 i 25.

Nivell 1 (corredors i responsables del canal de distribució)

• 25 hores anuals obligatòries

Nivell 2 (empleats que assessoren i duen a terme funcions de venda assessorada)

• 25 hores anuals

Nivell 3 (empleats que informen i duen a terme funcions de venda informada)

• 15 hores anuals

Aquesta diferenciació respon al principi de proporcionalitat: les exigències formatives han de tenir relació amb les responsabilitats i les funcions que desenvolupa cada professional.

L’obligació de formació contínua s’aplica a partir de l’any següent a aquell en què s’accedeix a l’exercici de l’activitat de distribució. Per tant, no tots els professionals que s’incorporen al sector han de complir necessàriament les mateixes obligacions des del primer exercici.

Un dels aspectes que cal tenir present és que l’obligació no es limita al mediador titular o al responsable de la corredoria. També afecta el personal rellevant que participa directament en la distribució d’assegurances, tant si treballa en una entitat asseguradora com en una agència o corredoria. Això implica que les empreses i els distribuïdors han de prestar atenció a la situació formativa dels seus equips, identificar les necessitats de cada professional i garantir que disposen del temps i dels recursos necessaris per complir els requisits establerts.

La planificació és fonamental. Concentrar tota la formació en les darreres setmanes de l’any pot generar dificultats d’organització i limitar la possibilitat d’escollir continguts realment útils per al desenvolupament professional.

El compliment d’aquesta obligació també exigeix parar atenció a la documentació. Els distribuïdors han de disposar d’informació actualitzada sobre la formació contínua rebuda pel seu personal rellevant, amb indicació de les persones que l’han realitzada i de les hores i matèries corresponents. A més, els cursos han de comptar amb mecanismes d’avaluació que permetin acreditar l’aprofitament de la formació, tant si s’imparteixen presencialment com a distància.

Per això, abans de tancar l’exercici, és recomanable comprovar que totes les hores estan correctament registrades, que els certificats estan disponibles i que la documentació permet acreditar el compliment dels requisits davant l’organisme supervisor corresponent. No convé confondre, per tant, la participació en activitats formatives amb el compliment efectiu de l’obligació. L’acreditació documental també forma part del procés.

Més que una obligació legal

Tanmateix, reduir la formació contínua a una xifra d’hores seria quedar-se amb una visió massa limitada de la seva importància. El sector assegurador està experimentant una transformació profunda. Els nous riscos empresarials, la ciberseguretat, els canvis normatius, la sostenibilitat, l’evolució de les assegurances de salut i vida, la intel·ligència artificial i la digitalització estan modificant tant els productes com les necessitats dels clients.

En aquest context, el mediador necessita molt més que conèixer les condicions d’una pòlissa. Ha de comprendre els riscos, anticipar-se a les necessitats de particulars i empreses, interpretar les novetats del mercat i oferir respostes adequades a situacions cada vegada més complexes.

La formació contínua permet precisament mantenir aquesta capacitat d’adaptació. També contribueix a reforçar el valor diferencial de la mediació davant d’altres canals de distribució: el coneixement especialitzat, la proximitat, la independència i la capacitat d’oferir un assessorament personalitzat.

Per a les corredories i agències, a més, invertir en la formació dels seus equips suposa millorar els processos interns, reforçar la confiança dels clients i preparar els seus professionals per als reptes que ja estan arribant al mercat.

La formació contínua no s’hauria de viure únicament com un tràmit que cal resoldre abans del 31 de desembre. És una inversió en coneixement, confiança i professionalitat. Perquè, en un mercat assegurador cada vegada més complex, la qualitat del servei depèn, en bona mesura, de la preparació de les persones que hi ha a l’altra banda del client.