L’assegurança forma part del dia a dia de milions de persones. Llar, automòbil, salut, vida, responsabilitat civil o estalvi són productes presents en la vida quotidiana de famílies i empreses. Tot i això, el nivell general de comprensió continua sent sorprenentment baix. Un estudi recent impulsat per Mapfre i elaborat per YouGov posa xifres a una realitat que el sector coneix des de fa anys: només un de cada tres espanyols afirma entendre correctament conceptes bàsics del món assegurador, com ara prima o franquícia.

La dada és especialment rellevant si es té en compte el pes econòmic i social de l’assegurança i el seu paper com a eina essencial de protecció financera. L’informe evidencia una bretxa significativa entre contractació i comprensió: els ciutadans contracten assegurances, però no sempre entenen exactament què estan comprant.

Prima, franquícia i exclusions: conceptes encara confusos

Segons l’estudi, únicament un 31,9% dels enquestats afirma comprendre bé què és una prima, mentre que un 31,3% diu entendre correctament el concepte de franquícia. Són percentatges molt baixos per a termes absolutament estructurals en la contractació asseguradora.

La situació millora lleugerament en conceptes una mica més intuïtius, com cobertures (50,9%), exclusions (47,8%) o valor assegurat (43,5%). Tot i així, ni tan sols aquests termes assoleixen nivells de comprensió plenament satisfactoris.

La conclusió és clara: una part important de la població conviu amb assegurances sense conèixer adequadament els límits, l’abast o el funcionament real de les seves pòlisses. I això té conseqüències.

Moltes insatisfaccions del client no neixen d’un mal producte, sinó d’expectatives incorrectes. El problema apareix quan l’assegurat descobreix, en el moment d’un sinistre, que no entenia realment allò que havia contractat.

Espanya presenta una penetració asseguradora elevada en determinats rams. Els productes més compresos són, precisament, els més estesos: automòbil i moto (82%), llar (80%) i salut (70%). La familiaritat i recurrència expliquen part d’aquest major coneixement.

Tanmateix, quan augmenta la complexitat o disminueix l’exposició, la comprensió cau dràsticament:

• assegurances de dispositius: 48%
• responsabilitat civil: 47%
• vida-estalvi: 35%
• protecció de pagaments: 24%

És a dir, precisament aquells productes on l’assessorament resulta més rellevant són els menys entesos pel consumidor mitjà.

Bretxa generacional

L’estudi també revela una bretxa generacional significativa. A mesura que augmenta l’edat, millora el coneixement assegurador. En alguns conceptes, els nivells de comprensió dels baby boomers arriben a triplicar els de la generació Z.

Això respon a diversos factors: més experiència vital, més exposició a la contractació, major patrimoni assegurat i necessitat progressiva de productes més sofisticats.

En canvi, els joves presenten menor familiaritat amb conceptes financers i asseguradors malgrat moure’s millor en entorns digitals. Paradoxalment, són generacions hiperconnectades però insuficientment alfabetitzades en protecció financera. Aquesta realitat representa un repte estructural per al sector.

Part del problema no recau únicament en el consumidor. El sector arrossega encara dèficits històrics de comunicació. Documentació extensa, llenguatge jurídic, condicionats complexos i excés de tecnicismes dificulten la comprensió real.

L’assegurança és, per naturalesa, un producte tècnic. Però tècnic no hauria d’equivaler a opac.

La creixent sofisticació dels productes fa encara més urgent simplificar explicació i pedagogia. No n’hi ha prou amb complir formalment les obligacions informatives. Cal aconseguir una comprensió efectiva.

El paper diferencial del mediador

Aquest context reforça extraordinàriament el valor de corredors i agents. Quan el client no comprèn adequadament els productes, el mediador deixa de ser un mer distribuïdor per convertir-se en traductor de complexitat.

La seva funció consisteix, precisament, a explicar cobertures, contextualitzar exclusions, ajustar necessitats, prevenir infraassegurament i, sobretot, acompanyar decisions.

En un entorn de baixa cultura asseguradora, l’assessorament humà guanya rellevància estratègica. El veritable avantatge competitiu del mediador no resideix només en l’accés al producte, sinó en la seva capacitat pedagògica.

Ajuda el client a comprendre què contracta, per què ho contracta i quan realment el protegeix. Això redueix conflictes, millora l’experiència i reforça la confiança.

L’estudi de Mapfre amplia també el focus cap a l’educació financera general. Tot i que el 63% considera molt important l’educació financera i el 83% es mostra confiat gestionant les seves finances, el nivell de coneixement autoavaluat amb prou feines arriba a un 5,5 sobre 10.

Existeix, per tant, una clara dissonància entre percepció i realitat. Molts ciutadans creuen dominar conceptes financers bàsics sense fer-ho realment. Això afecta no només l’assegurança, sinó també l’estalvi, la inversió, la jubilació i l’endeutament.

Només un 32,8% està preparant activament la seva jubilació, tot i que gairebé la meitat voldria començar a fer-ho. La manca de cultura financera i asseguradora limita la capacitat de previsió.

Més enllà del diagnòstic, aquestes dades representen també una oportunitat. Hi ha un marge enorme per reforçar la relació amb el client a través de l’educació.

Entitats i mediadors poden aportar valor mitjançant continguts pedagògics, revisions periòdiques de pòlisses, assessorament preventiu, simplificació documental i formació digital.

La cultura asseguradora no hauria d’activar-se només després d’un sinistre. S’ha de construir abans.

L’assegurança compleix una funció social essencial: protegir l’estabilitat econòmica davant les incerteses. Però aquesta protecció perd eficàcia si el client no comprèn prou bé allò que contracta.

La confiança no neix únicament de pagar sinistres. També neix de la comprensió.

Entendre què cobreix una pòlissa, quins són els seus límits i com funciona un producte genera seguretat psicològica i satisfacció.

El repte del sector no és únicament vendre més assegurances. És aconseguir que els clients les entenguin millor. I en aquest objectiu, la mediació professional té probablement un dels seus arguments de valor més potents de cara al futur.