El nivell de comprensió dels condicionats exigeix tenir un grau universitari i, per a les pòlisses més difícils, haver acabat Dret, Econòmiques o similar
Prop de deu milions de persones, en el millor dels casos, mai seran capaços d’entendre el que signen en contractar una Assegurança d’autos, xifra que s’eleva a setze milions en els condicionats més complexos. Així ho demostra un estudi realitzat pel Consejo General i el CECAS amb l’objectiu de conèixer el grau de llegibilitat dels condicionats d’automòbils a Espanya.
L’informe, primer que analitza detalladament l’assegurança més popular, ha examinat els textos que haurien de llegir totes les persones que contracten una pòlissa d’actuacions, com es recomana encaridament per part de les companyies. Per a elaborar l’estudi s’han pres com a mostra els condicionats de deu de les principals asseguradores d’automòbil a Espanya que representen al 75% de les primes.
Segons l’estudi, les pòlisses d’assegurança analitzades són tècnicament incomprensibles per a un lector mitjà, tant per temps de lectura com per llegibilitat. La seva correcta comprensió requereix un nivell mitjà de formació superior: graduat o llicenciat universitari per als més fàcils. Els més complexos exigeixen haver acabat els estudis de Dret, Econòmiques o similar.
L’informe revela que la velocitat mitjana de lectura és molt més lenta que la necessària per a llegir qualsevol tipus de text acadèmic. Es precisen entre 3 i 4 hores ininterrompudes per a llegir per complet els condicionats més llargs i 36 minuts per al més breu, sent necessari prendre notes durant la lectura, per a mantenir l’alt nivell de concentració que exigeixen els escrits.
Pel que fa a la quantitat de paraules, crida l’atenció la diferència d’extensió entre contractes per a traslladar similars conceptes. Mentre el més extens usa 40.000 paraules, el més breu només 9.731. “És difícil d’entendre que, tractant-se de contractes estandarditzats, una companyia necessiti 77% menys de paraules per a explicar-se que una altra”, ha assenyalat Javier Barberá, president del Consejo General, durant la presentació de l’estudi.
“El sector ha de fer un esforç per usar un llenguatge estàndard que entengui la majoria dels clients que contracten una pòlissa d’assegurances. Encara que existeixen precedents com el diccionari de termes de l’assegurança editada per UNESPA, cal anar molt més allà per a millorar l’accessibilitat a contractes tan importants com aquests”, afegeix el president dels mediadors.
Per a Javier Barberá, les conclusions de l’informe reforcen el valor d’agents i corredors d’assegurances la labor d’assessorament de les quals al client és fonamental a partir del coneixement profund de les pòlisses. “El nostre paper és especialment sensible quan l’usuari es debat entre contractar un segur directament a través d’una pàgina web, telefònicament o acudir a una oficina o corredoria”.
L’estudi s’ha realitzat a partir de tres elements diferents per a mesurar la llegibilitat i comprensibilitat dels condicionats de l’assegurança d’automòbil: temps de lectura, que es calcula multiplicant el nombre de paraules per la velocitat mitjana de lectura; llegibilitat, atès el tipus de tipografia (grandària, ús de majúscules, negretes, cursives…) i llegibilitat lingüística (extensió de les frases i llenguatge utilitzat).
En l’elaboració s’han triat 3 fórmules de llegibilitat habituals per a mesurar l’eficàcia comunicativa: l’escala de lecturabilitat de Fernández Huerta -mesura si un text és fàcil o difícil d’entendre en funció de la mitjana de síl·labes per paraula i la mitjana de paraules per frase-; nivell de perspicuitat de Zigriszt-Pazos -mesura el total de síl·labes, la quantitat de paraules i el nombre de frases-; i l’escala Inflesz de Barrio -estableix unes qualificacions que van de molt fàcil a molt difícil adaptada al lector actual-.
