Durant anys, l’assegurança de viatge va ser percebuda per molts consumidors com un producte accessori, vinculat gairebé exclusivament a l’assistència mèdica a l’estranger. Tanmateix, la creixent complexitat de la mobilitat internacional ha transformat profundament aquest ram, convertint-lo en una solució asseguradora cada vegada més sofisticada, flexible i adaptada a nous riscos.

Avui, contractar una assegurança de viatge ja no respon únicament a la preocupació per una eventual atenció sanitària fora del país de residència, sinó a la necessitat de protegir una experiència completa de mobilitat, marcada per una creixent exposició a incidències operatives, climàtiques, sanitàries, tecnològiques i geopolítiques.

Històricament, l’assegurança de viatge va sorgir com a resposta a una necessitat molt concreta: oferir assistència sanitària i repatriació a viatgers desplaçats fora del seu sistema nacional de salut.

Durant dècades, les cobertures principals es van concentrar en:

• despeses mèdiques d’urgència;
• hospitalització internacional;
• trasllat sanitari;
• repatriació per malaltia o defunció;
• enviament de medicaments.

Aquest enfocament responia a un context en què el principal risc percebut era la malaltia o l’accident durant el desplaçament.

Segons dades de l’Organització Mundial del Turisme, el turisme internacional va passar de 25 milions de viatgers l’any 1950 a més de 1.300 milions abans de la pandèmia, multiplicant l’exposició global al risc i afavorint el creixement de productes especialitzats.

La pandèmia, punt d’inflexió

La crisi provocada per la COVID-19 va marcar un abans i un després. Milions de viatgers van experimentar cancel·lacions massives, tancaments de fronteres, quarantenes obligatòries i restriccions de mobilitat inèdites. L’assegurança de viatge va deixar aleshores de ser percebuda com una mera cobertura sanitària per convertir-se en un instrument de continuïtat personal i financera.

A partir de 2020, moltes asseguradores van començar a incorporar noves garanties com:

• cancel·lació per positiu en COVID;
• cobertura per quarantena obligatòria;
• prolongació de l’estada per confinament;
• retorn anticipat;
• despeses extraordinàries d’allotjament;
• teleassistència mèdica i orientació digital.

Segons dades d’Allianz Partners, les cerques relacionades amb assegurances de viatge van créixer de manera exponencial després de la pandèmia, consolidant una nova cultura preventiva entre els consumidors.

Nous riscos, noves cobertures

L’evolució posterior del mercat ha estat impulsada per una constatació evident: viatjar s’ha tornat més incert. A la dimensió sanitària s’hi han sumat noves fonts de risc.

1. Risc operatiu i de mobilitat

Les recents cancel·lacions aèries, vagues, congestió aeroportuària i retards ferroviaris han disparat la demanda de cobertures com:

• pèrdua de connexions;
• demora en la sortida o arribada;
• despeses per overbooking;
• allotjament per interrupció del trajecte;
• compensació per pèrdua de serveis contractats.

L’alta dependència del transport internacional ha convertit aquestes garanties en gairebé imprescindibles.

2. Risc climàtic

Fenòmens meteorològics extrems, incendis forestals, huracans o inundacions han obligat a ampliar clàusules relacionades amb:

• cancel·lació per catàstrofes naturals;
• evacuació;
• interrupció del viatge;
• reubicació d’allotjament.

L’impacte del canvi climàtic ha incorporat un nou nivell de volatilitat al sector turístic.

3. Risc geopolític

Els conflictes a Ucraïna, Orient Mitjà o determinades zones africanes han augmentat l’interès per cobertures vinculades a:

• repatriació urgent;
• interrupció per crisi política;
• assistència consular;
• prolongació forçosa de l’estada.

No obstant això, continua sent habitual l’exclusió expressa de guerra i conflicte armat, excepte contractació específica o pacte exprés.

Aquest punt exigeix una especial tasca d’assessorament per part del mediador.

4. Risc digital i personal

La digitalització del viatge també ha creat noves vulnerabilitats.

Algunes pòlisses més avançades ja incorporen:

• robatori d’identitat digital;
• frau en reserves en línia;
• assistència davant la pèrdua de dispositius;
• protecció documental.

Es tracta d’una evolució coherent amb el nou ecosistema de mobilitat digitalitzada.

Cap a una assegurança de viatge personalitzada

La tendència del mercat apunta cap a productes més configurables i segmentats. Ja no existeix un únic viatger, sinó múltiples perfils:

• turisme vacacional familiar;
• nòmades digitals;
• viatges corporatius;
• estudiants internacionals;
• viatgers sèniors;
• turisme d’aventura.

Això ha afavorit pòlisses modulars capaces d’adaptar capitals, exclusions i cobertures al perfil concret del client.

Segons dades del World Travel & Tourism Council, la despesa mundial en viatges i turisme continua recuperant-se i previsiblement superarà els nivells prepandèmia, consolidant la demanda de protecció associada.

El mediador com a figura clau

En aquest context, l’assegurança de viatge ha deixat de ser un producte de contractació impulsiva per convertir-se en una eina tècnica que requereix comprensió del risc.

La creixent complexitat d’exclusions, límits i condicionats fa més rellevant que mai la figura del mediador, especialment en aspectes com:

• interpretació d’exclusions geogràfiques;
• conflicte armat;
• cancel·lacions cobertes;
• límits de despeses mèdiques;
• cobertura real de repatriació.

Més que vendre tranquil·litat, el sector ven avui capacitat de resposta davant un entorn global cada vegada menys previsible.

Una nova cultura del viatge assegurat

L’evolució de l’assegurança de viatge reflecteix, en realitat, una transformació molt més profunda: la del mateix concepte de viatjar.

En un entorn marcat per volatilitat sanitària, climàtica, logística i geopolítica, el viatger ja no busca únicament desplaçar-se, sinó fer-ho amb capacitat de reacció.

L’assegurança de viatge ha passat així de ser una cobertura complementària a convertir-se en un element central de planificació.

Perquè viatjar continua sent una experiència de llibertat, però cada vegada més també una qüestió de gestió del risc.